Ritme boig

Ritme boig

Shall We Dance
Fitxa
Direcció	Mark Sandrich
Protagonistes	Fred Astaire Ginger Rogers
Director artístic	Van Nest Polglase Carroll Clark
Producció	Pandro S. Berman
Dissenyador de producció	Van Nest Polglase
Guió	Allan Scott, Ernest Pagano a partir d'una història de Lee Loeb i Harold Buchman
Música	George Gershwin Robert Russell Bennett Nathaniel Shilkret
Fotografia	David Abel Joseph F. Biroc
Muntatge	William Hamilton
Vestuari	Irene
Productora	RKO
Distribuïdor	RKO
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units
Estrena	1937
Durada	116 min
Idioma original	anglès francès
Color	en blanc i negre
Descripció
Gènere	musical
Lloc de la narració	París i Nova York

Ritme boig (títol original en anglès: Shall We Dance) és una pel·lícula musical estatunidenca de Mark Sandrich de 1937, dirigida per Mark Sandrich i interpretada per Fred Astaire i Ginger Rogers. Ha estat doblada al català.^[1] Aquesta pel·lícula reprèn l'estructura narrativa de Top Hat (Barret de copa) fins al punt que es podria gairebé considerar com un Top Hat 2. El personatge principal s'enamora d'una jove que, en principi seduïda, s'equivoca amb la seva identitat o les seves intencions i fuig d'ell, obligant-lo a elaborar un estratagema per provar-li la realitat del seu amor. Signe que es tractava de renovar l'èxit de la primera pel·lícula, París reemplaça Londres i New York, Venècia, reprenent la dualitat geogràfica de la narració, mentre que dos dels papers secundaris han estat de nou repartits als actors Edward Everett Horton i Eric Blore, que hi asseguraven el mateix contrapunt còmic que en la primera història, ocupant situacions socials similars. Dues innovacions coreogràfiques van ser particularment notables: el viatge en paquebot permet inserir un número acompanyat per músics-mecànics negres a la sala de màquines, homenatge explícit al jazz afroamericà i al claqué i la pel·lícula va permetre un impressionant número ballat sobre patins, encara que després del de Charles Chaplin a Modern Times (1935).