Back Robert Bresson AN روبير بريسون Arabic روبيرت بريسون ARZ Рабер Брэсон Byelorussian Робер Бресон Bulgarian রোবের ব্রেসোঁ Bengali/Bangla Robert Bresson Czech Robert Bresson Danish Robert Bresson German Ρομπέρ Μπρεσόν Greek
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 25 setembre 1901  Bromont-Lamothe (França) |
| Mort | 18 desembre 1999 (98 anys) París |
| Causa de mort | causes naturals |
| Sepultura | cimetière de Droue-sur-Drouette (fr)  |
| Religió | Catolicisme |
| Formació | Lycée Lakanal |
| Activitat | |
| Ocupació | guionista, productor de cinema, director de televisió, realitzador, director de cinema, pintor, productor de televisió |
| Activitat | 1926 - 1996 |
| Premis | |
| |
   
| |
Robert Bresson (Bromon e la Mota, 25 de setembre de 1901 - París, 18 de desembre de 1999) fou un cineasta francès, autor de tot un seguit de pel·lícules a les quals va desenvolupar un discurs en recerca del total i absolut ascetisme, tot aspirant a captar allò que escapa a la mirada ordinària.[1]
En abandonar la pintura i la fotografia, Robert Bresson va realitzar el seu primer film el 1934: Les Affaires publiques, un curtmetratge còmic.[2] Només començar la Segona Guerra Mundial, va estar fet presoner per més d'un any a un camp alemany.[3]
No serà fins al 1943 que podrà realitzar el seu primer llargmetratge, Les Anges du péché. Més tard i basant-se en una novel·la de Denis Diderot, rodarà Les Dames du Bois de Boulogne el 1945, amb la participació de Jean Cocteau com a dialoguista. Aquesta pel·lícula, tot i el seu fracàs comercial, va situar Bresson com un dels cineastes capdavanters de la seua generació i va atorgar-li el reconeixement de bona part de la crítica.
Més endavant realitzarà la millor collita de la seua carrera, desenvolupant un estil propi que renunciava als actors professionals i a l'artifici, en la recerca d'un llenguatge visual pur ple de gestos, mirades i sons. De la seua millor etapa destaquen Le Journal d'un curé de campagne,[4] Un condamné à mort s'est échappé, Pickpocket o Mouchette.[5]
Cap a la fi de la seua etapa com a director, el 1975, va publicar el llibre Notes sur le cinématographe («Notes sobre el cinematògraf»), un recull d'aforismes amb els quals defensa la seva visió del cinematògraf que ell distingeix de cinema.[6] En efecte, ell pensa que el cinema és una mena de teatre filmat, mentre que el cinematògraf representa una nova escriptura visual d'imatges en moviment i de sons, relacionades pel muntatge.
El 1995, la totalitat de la seva obra, composta per un total de 13 llargmetratges (xifra relativament baixa) va ésser distingida per l'Académie française du cinema amb el Premi René Clair.
- ↑ «Robert Bresson». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 1r octubre 2022].
- ↑ Burnett, Colin. The Invention of Robert Bresson: The Auteur and His Market (en anglès). Indiana University Press, 2016-12-19, p. 33. ISBN 978-0-253-02501-2.
- ↑ Pipolo, Tony. Robert Bresson: A Passion for Film (en anglès). Oxford University Press, 2010-01-19, p. 27. ISBN 978-0-19-971783-5.
- ↑ Ferreyra, Diego «Un ejemplo del «estilo trascendental» en Diario de un cura rural de Robert Bresson». AdVersuS: Revista de Semiótica, 30, 2016, pàg. 127–151. ISSN: 1669-7588.
- ↑ Reader, Keith. Robert Bresson (en anglès). Manchester University Press, 2000-09-02, p. 43. ISBN 978-0-7190-5366-5.
- ↑ Burnett, Colin. The Invention of Robert Bresson: The Auteur and His Market (en anglès). Indiana University Press, 2016-12-19, p. 206. ISBN 978-0-253-02501-2.