Back Blouwalvis Afrikaans Blauwal ALS Balaenoptera musculus AN حوت أزرق Arabic حوت ازرق ARZ Balaenoptera musculus AST Megenol (Balaenoptera musculus) AVK निलहा व्हेल AWA Göy balina Azerbaijani Блакітны кіт Byelorussian
Balaenoptera musculus  | |
|---|---|
 | |
| Enregistrament | |
| |
| Dades | |
| Període de gestació | 11,5 mesos |
| Principal font d'alimentació | eufausiacis |
| Longitud | 27,1 m |
| Període | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Espècie amenaçada | |
| UICN | 2477 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Artiodactyla |
| Família | Balaenopteridae |
| Gènere | Balaenoptera |
| Espècie | Balaenoptera musculus (Linnaeus, 1758) |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Balaena musculus |
| Significat | Aleta de balena musculosa |
| Subespècies | |
| |
| Distribució | |
 | |
| Mida | |
 | |
.svg){kind=icon}
El rorqual blau o balena blava (Balaenoptera musculus) és un mamífer marí del parvordre dels misticets. La seva llargada de fins a 33,6 metres i el seu pes de fins a 190 tones en fan l'animal més gros que ha existit mai.[2] El seu cos llarg i esvelt presenta diversos matisos de gris blavós a la part dorsal i una coloració una mica més clara a la part ventral.
El Comitè de Taxonomia de la Societat de Mastologia Marina en reconeix cinc subespècies: B. m. musculus del nord dels oceans Atlàntic i Pacífic, B. m. intermedia de l'oceà Antàrtic, B. m. brevicauda (rorqual blau pigmeu), de l'oceà Índic i el sud de l'oceà Pacífic, B. m. indica, de l'oceà Índic, i una espècie no descrita de la costa de Xile. Com en el cas dels altres misticets, la seva dieta es compon gairebé exclusivament d'uns crustacis petits anomenats «krill».[3]
Els rorquals blaus foren abundants a gairebé tots els oceans fins a principis del segle xx. Els baleners els caçaren durant més de 40 anys fins que gairebé s'extingiren i la comunitat internacional intervingué per protegir-los el 1966. Un informe publicat el 2002 estimà que quedaven entre 5.000 i 12.000 rorquals blaus,[4] distribuïdes en almenys cinc grups. Investigacions més recents sobre la subespècie pigmea suggereixen que aquesta estimació es podria quedar curta.[5] Abans de la caça de balenes, la població més gran era la de l'oceà Antàrtic, amb aproximadament 239.000 individus (entre 202.000 i 311.000).[6] Ara només en queden concentrations molt més petites (aprox. 2.000 exemplars) a cadascun dels grups del Pacífic nord-oriental, l'Antàrtic i l'Índic. N'hi ha dos grups més al nord de l'Atlàntic i com a mínim dos més a l'hemisferi sud. La diversitat genètica dels rorquals blaus supervivents és alta, cosa que pot ajudar a recuperar els nivells de població d'abans de l'activitat balenera.[7]
- ↑ Entrada «Balaenoptera musculus» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 22 juny 2023].
- ↑ Perrin, Wursig i Thewissen, 2002, p. 112.
- ↑ Jason de Koning i Geoff Wild. «Contaminant analysis of organochlorines in blubber biopsies from blue whales in the St Lawrence». Trent University, 1997. Arxivat de l'original el 4 de juliol 2007. [Consulta: 29 juny 2007].
- ↑ «Assessment and Update Status Report on the Blue Whale Balaenoptera musculus» (PDF). Committee on the Status of Endangered Wildlife in Canada, 2002. [Consulta: 19 abril 2007].
- ↑ Alex Kirby. «Science seeks clues to pygmy whale». BBC News, 19-06-2003. [Consulta: 21 abril 2006].
- ↑ T.A. Branch, K. Matsuoka i T. Miyashita «Evidence for increases in Antarctic blue whales based on Bayesian modelling». Marine Mammal Science, 20, 2004, p. 726-754. DOI: 10.1111/j.1748-7692.2004.tb01190.x.
- ↑ ScienceDaily MLA Oregon State University. "Genetic survey of endangered Antarctic blue whales shows surprising diversity." ScienceDaily, 7 Mar. 2012. Web. 8 Mar. 2012.