Back STS-400 Arabic STS-400 Bulgarian STS-401 Czech STS-400 German STS-400 English STS-400 Spanish استیاس-۴۰۰ Persian STS-401 Latvian/Lettish STS-400 Polish STS-400 Portuguese
 | |||||
| Tipus de missió | rescat de tripulació | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Propietats de la nau | |||||
| Nau espacial | transbordador espacial Endeavour  | ||||
| Fabricant | Rockwell International | ||||
| Tripulació | |||||
| Tripulants | 4 anada 11 tornada | ||||
| De tornada | Scott D. Altman Gregory C. Johnson Michael T. Good Megan McArthur John M. Grunsfeld Michael J. Massimino Andrew J. Feustel | ||||
Activitat orbital
| |||||
STS-400 és el nom de la missió de rescat si ocorregués la necessitat d'un vol d'emergència del transbordador Endeavour davant d'un problema important durant la missió STS-125 (també anomenada HST SM4) duta a terme pel Atlantis, la qual és l'última missió de servei al telescopi espacial Hubble (HST) fins a la retirada el 2014. Endeavour es troba esperant el seu llançament d'emergència a la rampa LC-39B.
A causa de la molt més baixa inclinació orbital de l'HST en comparació amb l'Estació Espacial Internacional (ISS), la tripulació de l'Atlantis no podrà utilitzar l'estació com un refugi segur i seguir l'habitual pla de recuperació. En lloc d'això, la NASA ha elaborat un pla per a dur a terme una possible missió de rescat similar a les propostes per a missions de rescat abans dels vols a la ISS. La missió de rescat s'iniciaria tan sols set dies després que l'Atlantis es trobés amb problemes, ja que el temps màxim que la tripulació pot romandre a bord d'un vehicle orbital danyat és de 23 a 28 dies.
Per a octubre de 2008 es va preveure que el transbordador de rescat seria rodat al Complex de llançament 39B dues setmanes abans que el transbordador de la STS-125 situada en el Complex de Llançament 39A, creant un escenari poc freqüent de dues llançadores en dues plataformes de llançament al mateix temps. No obstant això la missió STS-125 es va demorar i va tornar a l'edifici d'assemblatge VAB. Estava previst que després de la missió STS-125 la plataforma de llançament 39B continuaria amb la conversió per a l'ús del Projecte Constellation per al seu ús pel coet Ares I.
Aquesta missió va ser originalment programada per volar per l'Endeavour i numerada com STS-400, però a causa d'una anomalia a bord del Telescopi Espacial Hubble, la STS-125 es va retardar fins després de la missió STS-119 (la missió del Discovery a la ISS), pel que el transbordador previst per volar aquesta missió es va canviar pel Discovery, canviant-se el nom de la missió a STS-401. La STS-125 es va retardar encara més, permetent al Discovery realitzar la missió STS-119 i tornant a assignar al Endeavour la missió de rescat, que novament va passar a denominar-STS-400.
El gener de 2009 es va anunciar que la NASA valorava la possibilitat de dur a terme els dos llançaments des de la rampa 39A per evitar més demores a la missió Ares I-X, programada per al llançament des de la rampa LC-39B després que la STS-400 la desocupés. Diversos membres de la NASA van declarar que les operacions des d'una sola de les rampes de llançament era factible i que probablement aquest seria el mètode a utilitzar.[1] No obstant això, al març de 2009, la NASA va anunciar que continuaria amb les operacions des de les dues rampes de llançament.