Tipus | ètnia i tribu |
---|---|
Llengua | khotanès |
Part de | irànics |
Els saces[1] (grec antic: Σάκαι, llatí: Sacae; en xinès sseu, pronunciat sək) era el nom que donaven els perses a la branca oriental dels escites.
Segons Ptolemeu, limitaven a l'oest amb els sogdians, al nord amb els escites i a l'est amb els seres; eren nòmades, i vivien en coves. Es dividien en els càrates i els comeres (al riu Iaxartes), els comedes (a les muntanyes de Comèdia), massàgetes (a les muntanyes d'Ascatanques), els escites grineus (veïns dels anteriors), els toornes (al sud dels massàgetes) i els biltes. Formaren part de la satrapia XV juntament amb els caspis, i vivien entre Astarabad i Balkh.