Safir

Safir
Varietat de: corindó
Fórmula química	Al₂O₃
Classificació
Categoria	òxids
Propietats
Sistema cristal·lí	sistema trigonal
Color	blau
Duresa	9

El safir és una de les quatre pedres precioses més importants del món i de les més belles al costat del robí, el diamant i la maragda. Es troba comunament en jaciments rics de rútil, bauxita i hematita. La composició química n'és una barreja d'òxids d'alumini, ferro i titani, la qual li dona el seu color característic blau.^[1]

El safir pertany a la mateixa família de minerals que el robí, és a dir, corindó, i n'és l'única diferència una convenció de nom. Es diu robí als corindons rojos i tots els altres colors de corindó safir, incloent-hi els rosats.

Els safirs es troben en estat natural en una àmplia gamma de colors, des del transparent, passant per diferents tons de roig, groc, blau i les seues combinacions. Els majors productors estan a Àfrica i actualment se n'han trobat jaciments a Amèrica del Sud. També es troben associats amb els robins a Siam i Sri Lanka, i també es troben a Caixmir (Índia), i en una àrea molt extensa de Queensland Central (Austràlia). L'Antàrtida és rica en aquest mineral, però, a causa del seu delicat equilibri ecològic, se n'ha limitat l'explotació. El seu ús es restringeix a la joieria i a aplicacions làser.

Els safirs sintètics, acolorits amb menudíssimes quantitats de crom i titani, es fabriquen des de l'any 1902 pel procés Verneuil. Des de 1940 es començaren a fabricar als Estats Units, i s'aconseguí un gran èxit amb els safirs i robins estavellats, obtinguts introduint-hi titani.