Salome (Strauss)

Salomé

Salomé, oli de Bernardino Luini (1485-1531). Museu del Louvre, París
Títol original	Salome
Forma musical	òpera Musikdrama (en)
Compositor	Richard Strauss
Llibretista	Richard Strauss
Llengua del terme, de l'obra o del nom	alemany
Basat en	en la traducció alemanya de Hedwig Lachmann de l'obra de teatre Salomé d'Oscar Wilde (Oscar Wilde )
Data de publicació	segle XX
Gènere	òpera
Parts	1 acte en 4 escenes
Personatges	Herodes Antipas, Tetrarca de Judea - Tenor Heròdies, la seua muller - Mezzosoprano Salomé III, la seua fillastra - Soprano Jochanaan (Joan Baptista) - Baríton Narraboth, capità de la guàrdia - Tenor El patge d'Herodies - Contralt Cinc jueus - quatre tenors, un baix Dos natzarens - Baix, Tenor Dos soldats - Baixos Un capadoci - Baix Un esclau - Soprano/Tenor Invitats reals (egipcis i romans), servents, soldats (tots muts)
Instrumentació	orgue
Estrena
Estrena	9 de desembre de 1905
Escenari	Königliches Opernhaus de Dresden,
Estrena als Països Catalans
Estrena al Liceu	29 de gener de 1910 (estrena a Espanya)

Salome (en alemany, en català Salomé) és una òpera en un acte de Richard Strauss sobre llibret en alemany del compositor, basat en la traducció alemanya de Hedwig Lachmann de l'obra de teatre Salomé d'Oscar Wilde. Va ser estrenada a la Königliches Opernhaus de Dresden el 9 de desembre de 1905. L'òpera és famosa per la seua Dansa dels set vels, que en la seva època va resultar escandalosa. Salomé s'interpreta sovint i n'hi ha diversos enregistraments. Strauss va dedicar l'òpera al seu amic Edgar Speyer.^[1]

Salomé és la primera òpera que obre nous camins al gènere després de l'impacte wagnerià i sintonitza amb els nous corrents que el món de Berlín havia incorporat al teatre, en què coexisteixen simbolisme i decadentisme amb un expressionisme incipient. Acollida amb entusiasme —malgrat l'escàndol que després suscità a Berlín, Londres o Nova York—, es convertí en una de les òperes del segle xx més admirades i representades.