Per a altres significats, vegeu «Sant Jordi (desambiguació)». |
| |||
Nom original | (el) Γεώργιος | ||
---|---|---|---|
Biografia | |||
Naixement | Γεώργιος (Georgios, "camperol, qui treballa la terra") 275 Kayseri (Imperi Romà) | ||
Mort | c. 23 abril 303 (27/28 anys) Nicomèdia (Imperi Romà) | ||
Causa de mort | pena de mort, decapitació | ||
Sepultura | Església de Sant Jordi (Lod); S. Giorgio in Velabro (Roma) (crani); relíquies a diferents llocs | ||
Guàrdia Pretoriana | |||
Dades personals | |||
Religió | Cristianisme | ||
Activitat | |||
Ocupació | soldat, mata-dracs, taumaturg | ||
Període | Imperi Romà | ||
màrtir | |||
| |||
Celebració | Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa, esglésies ortodoxes orientals, Església Ortodoxa Russa, esglésies luteranes, Església Anglicana | ||
Pelegrinatge | Lod, Reichenau, S. Giorgio in Velabro (Roma), S. Giorgio Maggiore (Venècia) | ||
Festivitat | 23 d'abril | ||
Iconografia | Matant un drac; com a cavaller, armat; escut o estendard amb creu roja sobre fons blanc | ||
Patró de | Alcoi, Anglaterra, Aragó, Banyeres de Mariola, Bulgària, Càceres, Catalunya, Etiòpia, Geòrgia, Grècia, Hongria, Lituània, Paiporta, Portugal, Rússia, Txèquia, Ucraïna; cavallers; enamorats (a Catalunya) | ||
Família | |||
Pares | Gerontius i Policrònia | ||
Cronologia | |||
1969-1970 | supressió del culte, per Pau VI | ||
24 febrer 303-313 | persecució de Dioclecià | ||
303 | martiri de Sant Jordi | ||
Sant Jordi (grec: Γεώργιος) (Kayseri, 275 - Nicomèdia i Lod, c. 23 d'abril de 303) va ser un militar romà d'origen grec convertit al cristianisme i mort com a màrtir per no voler abjurar de la seva fe. És venerat en la majoria de confessions cristianes i en l'islam, de manera que ha esdevingut un dels sants més populars, especialment durant l'edat mitjana. No obstant això, la seva historicitat és discutida i, probablement, és un personatge llegendari.
Sovint s'ha confós o s'ha barrejat la seva història amb la del bisbe Jordi de Capadòcia, amb qui no s'ha de confondre.