Scalable Vector Graphics

Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. Comproveu en la pàgina de discussió si ja s'ha comentat aquest problema. En cas contrari podeu iniciar un fil de discussió per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avís si creieu que està solucionat sense objeccions en la discussió.

Scalable Vector Graphics

Tipus	vector graphics file format (en) , aplicació XML i família de formats de fitxer
Extensió	svg i svgz
MIME	image/svg+xml i image/SVG
Magic number	<?xml version="1.0" encoding="UTF-8" standalone="no"?> <svg
Desenvolupador	World Wide Web Consortium
Versió inicial	1998
Extensió de	Extensible Markup Language
Més informació
Stack Exchange	Etiqueta
Wiki del format de fitxer	Scalable_Vector_Graphics
LocFDD	fdd000020
Lloc web	w3.org…

Scalable Vector Graphics (SVG, en català gràfics vectorials escalables) és una família d'especificacions d'un format de fitxer basat en XML per descriure gràfics vectorials bidimensionals, tant estàtics com dinàmics (p. ex. interactius o animats).

L'especificació de SVG és un estàndard obert que ha estat en desenvolupament pel World Wide Web Consortium (W3C) des de 1999.

Les imatges SVG i els seus comportaments es defineixen en arxius de text XML. Això significa que dins aquests es pot cercar, indexar, escriptar i, si es necessita, poden ser comprimits. Ja que són arxius XML, les imatges de SVG es poden crear i editar amb qualsevol editor de text, però també hi ha disponibles programes de dibuix especialitzats basats en SVG.

Tots els navegadors web moderns essencials, donen suport i renderitzen SVG de forma directa. Microsoft Internet Explorer (IE), ho fa des de la versió 9.

SVG ha estat en el desenvolupament des de 1999 per un grup d'empreses dins del W3C després que els estàndards Llenguatge de Marcatge de Gràfics de Precisió (PGML) - desenvolupat a partir de PostScript d'Adobe - i llenguatge de marcatge vectorial (vml) - desenvolupat a partir del Microsoft RTF - fossin enviats a W3C el 1998. SVG va agafar experiència dels dissenys d'aquells dos formats.

SVG permet tres tipus d'objectes gràfics: Gràfics vectorials, gràfics raster i text.

Els objectes gràfics es poden agrupar, se'ls pot donar estil, transformar, i compondre a objectes prèviament renderitzats. SVG no dona directament suport als z-index^[1] que separa l'ordre de dibuix de l'ordre al document, a diferència d'alguns altres llenguatges de marcatge vectorials com VML. El text pot estar dins qualsevol Espai de noms XML adequat a l'aplicació, que millora les capacitats de cerca i accessibilitat dels gràfics de SVG. L'estandar tret inclou transformacions niades, clipping paths, màscares alfa, efectes de filtre, objectes plantilla i extensibilitat.

Des de 2001, l'especificació de SVG s'ha actualitzat a la versió 1.1 (Recomanació actual) i 1.2 (encara una Esborrany). La Recomanació SVG Mòbil introduïa dos perfils simplificats de SVG 1.1, SVG Basic i SVG Tiny (SVG Minúscul), pensat per a mecanismes amb capacitats computacionals i de representació a la pantalla reduïdes. SVG Tiny més tard es convertia una recomanació autònoma (versió 1.2 actual) i la base per a SVG 1.2. A més a més a aquestes variants i perfils, l'especificació SVG Print (encara un esborrany) conté directrius per a documents SVG 1.2 imprimible i SVG Tiny 1.2.

L'element Canvas en HTML5 proporciona un enfocament una mica diferent al render de gràfics dinàmics a HTML. Però no té en compte els renders d'elements estàtics, i els elements dibuixats no són identificables d'una manera parescuda a la del DOM.