| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1668  Gurb (Osona) |
| Mort | 1759 (90/91 anys) Folgueroles (Osona) |
| Activitat | |
| Ocupació | escultor |
Segimon Pujol (Gurb, 1668 – Folgueroles, 1759)[1] fou un escultor català. És el primer d'una nissaga d'escultors de retaules que s'allarga en cinc generacions i onze escultors. Trobem per primer cop el seu nom en un debitori de 1693 a Manresa, on fa l'aprenentatge o el perfeccionament al taller dels Grau. Aquí entra en relació amb Josep Sunyer, mestre escultor manresà que el marca artísticament, al costat del qual treballa a Prada de Conflent (1696) i a Prats de Lluçanès de 1699 a 1702.
- ↑ [...] El seu avi Segimon Pujol (Gurb 1672? - Folgueroles 1759) fou l'autor de diversos retaules com el de la Mare de Déu dels Àngels de Casserres de Berguedà (1704), el de la Mare de Déu de Coaner (1716), el del Roser de Matamargó (1730), fet amb la col·laboració del seu fill Francesc Pujol i Planes (Prats de Lluçanès 1702- Folgueroles 1785), i el del de Santa Maria de Folgueroles (1735) fet amb la col·laboració del seu fill homònim, Segimon Pujol i Planes (Prats de Lluçanès 1710- Folgueroles 1745), pare de Josep Pujol i Juhí.[...] a «Segimon Pujol». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.