Follow the Fleet | |
---|---|
Fitxa | |
Direcció | Mark Sandrich |
Protagonistes | |
Producció | Pandro S. Berman |
Dissenyador de producció | Van Nest Polglase |
Guió | Dwight Taylor i Allan Scott |
Música | Irving Berlin |
Fotografia | David Abel |
Muntatge | Henry Berman |
Productora | RKO Pictures |
Distribuïdor | RKO Pictures i Netflix |
Dades i xifres | |
País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
Estrena | 1936 |
Durada | 110 min |
Idioma original | anglès |
Versió en català | Sí |
Color | en blanc i negre |
Descripció | |
Gènere | comèdia i cinema musical |
Lloc de la narració | San Francisco |
|
Seguim la flota (títol original en anglès Follow the Fleet) és una pel·lícula dirigida l'any 1936 per Mark Sandrich. Darrere l'obra hi ha la partitura d'Irving Berlin, amb cançons com el cèlebre Let Face the Music and Dance; però, per damunt de tot, destaca el prodigiós sentit del ritme de la parella protagonista Ginger Rogers i Fred Astaire. Està doblada al català.[1]
Fred Astaire era l'elegància personificada en una silueta que semblava creada per a la dansa, i va trobar la seva parella perfecta en Ginger Rogers. De totes les dones que van ballar al seu costat, ella va ser l'única capaç d'esdevenir la seva ombra, el complement ideal per a una coreografia que els convertia en un sol cos, dotat de quatre cames que es movien amb una prodigiosa harmonia.