Senyal digital

El senyal digital és un tipus de senyal generat per alguna mena de fenomen electromagnètic, en el qual cada signe que codifica el contingut del senyal pot ser analitzat en termes d'algunes magnituds que representen valors discrets, en lloc de valors dins d'un cert rang. Per exemple, l'interruptor de la llum només pot prendre dos valors o estats: obert o tancat, o la mateixa làmpada: encesa o apagada. Això no significa que el senyal físicament sigui discret, ja que els camps electromagnètics solen ser continus, sinó que en general existeix una forma de discretitzar-la unívocament.

Els sistemes digitals, com per exemple l'ordinador, usen lògica de dos estats representats per dos nivells de tensió elèctrica, un d'alt, H i un altre de baix, L (de High i Low, respectivament, en anglès). Per abstracció, aquests estats se substitueixen per zeros i uns, cosa que facilita l'aplicació de la lògica i l'aritmètica binària. Si el nivell alt es representa per 1 i el baix per 0, hom parla de lògica positiva i en cas contrari de lògica negativa.

Un senyal digital és aquell que presenta una variació discontinua en el temps, i que només pot adquirir valors discrets. La seva forma característica és àmpliament reconeguda: el senyal bàsic és una ona quadrada (polsos) i la representació es realitza respecte al domini del temps.

Referit a un aparell o instrument de mesura, diem que és digital quan el resultat de la mesura es representa en un visualitzador mitjançant nombres (dígits) en lloc de fer-ho mitjançant la posició d'una agulla, o qualsevol altre indicador, en una escala.