Sorbus domestica | |
---|---|
Dades | |
Font de | serva |
Estat de conservació | |
Risc mínim | |
UICN | 79921100 |
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Rosales |
Família | Rosaceae |
Gènere | Sorbus |
Espècie | Sorbus domestica L., 1753 |
Nomenclatura | |
Sinònims |
|
Distribució | |
La servera[2] (Sorbus domestica) és un arbre de la família de les Rosàcies, del gènere Sorbus, del qual s'aprofiten els fruits, les serves. És una espècie caducifòlia de fins a 20 metres d'alçada, amb fulles imparipinnades, formades per 13 a 21 folíols de vora serrada, i flors amb 5 pètals, blanques i reunides en corimbe. Floreix a la primavera, i els fruits, en forma de petita pera, es cullen a la fi de l'estiu i s'han de sotmetre a una sobremaduració en palla perquè puguin ser comestibles. En temps dels romans, de les serves, se'n feia un suc que, un cop fermentat, constituïa una beguda alcohòlica que anomenaven "cerevisa"; d'aquí deriva la paraula catalana cervesa, referida, però, a un producte molt diferent. El server és un arbre molt rústic i poc afectat per les malalties d'altres fruiters. Tradicionalment era present a la majoria de masies. La serva és un fruit secundari, que avui dia pràcticament no es comercialitza.
Es troba a la muntanya mitjana i en llocs humits de la terra baixa, i viu a les canals i als racons frescals dels boscos. S'estén per l'est de la península Ibèrica, l'Europa meridional i la banda turca del mar Negre, a vegades cultivat o plantat entre cultius. A Catalunya creix habitualment entre el nivell del mar i els 1.000 metres d'altitud (rarament fins als 1.400).[3]
La servera, juntament amb la moixera de guilla, la moixera de pastor i la moixera gran, és una de les quatre espècies arbòries del gènere Sorbus, pertanyent a la família de les rosàcies, presents a les nostres terres. Tots quatre, a més de ser força semblants, solen créixer als boscos caducifolis, sense ser mai gaire abundants. Hi ha una cinquena espècie menys coneguda, la moixera nana, que viu a les pinedes dels Pirineus i als Alps.