Setge de Constantinoble (860)

Setge de Constantinoble

Guerra entre els rus i l'Imperi Romà d'Orient
Els rus sota les muralles de Constantinoble
Tipus	setge
Data	860
Coordenades	41° 00′ N, 28° 54′ E / 41°N,28.9°E / 41; 28.9
Lloc	Constantinoble (Imperi Romà d'Orient)
Resultat	Incursió dels rus als suburbis de Constantinoble
Bàndols
Imperi Romà d'Orient Rus
Comandants
Miquel III Oleg de Nóvgorod (?) Rúrik (?) Askold i Dir (?)
Forces
Exèrcit romà principal de 60.000 homes 5.000 homes ~ 200 naus

El setge de Constantinoble del 860 fou l'única expedició militar de certa envergadura del Kaganat Rus documentada en les fonts romanes d'Orient i de l'Europa occidental. El casus belli fou la participació d'enginyers romans en la construcció de la fortalesa de Sarkel, que constrenyia les rutes comercials dels rus al riu Don en benefici dels khàzars. Les fonts de l'època i les posteriors discrepen en diversos punts i no se sap gaire cosa del desenllaç del conflicte.

Les cròniques romanes narren que els rus caigueren sobre Constantinoble de manera totalment inesperada.^[1] L'imperi, distret per les guerres arabo-romanes, no fou capaç d'oferir una resposta contundent a l'atac, com a mínim de bon principi. Després de saquejar els suburbis de la capital romana, els rus llançaren una ofensiva nocturna contra la ciutat quan la guarnició romana ja estava esgotada i desconcertada. Aquests fets inspiraren una tradició cristiana ortodoxa posterior que atribueix la salvació de Constantinoble a una intervenció miraculosa de la Mare de Déu.