Back Sobrasada de Mallorca German Sobrassada English Sobrasada Spanish Sobrasada Basque Soubressade French Sobrasada Galician סוברסאדה HE Sobrassada Italian Sobrassada JV Sobrasada Polish
 | |
| Característiques | |
|---|---|
| País d'origen | Mallorca |
| On es menja | Mallorca, Menorca, Eivissa, Alcoià, Marina Alta, Comtat, Marina Baixa |
| Detalls | |
| Tipus | salsitxa seca  |
| Forma | Llarga i gruixuda |
| Ingredients principals | Carn i xulla de porc, sal i pebre bord |
La sobrassada és un embotit cru fet amb carn i xulla (cansalada) de porc, que es trempa amb sal i pebre bord dolç i coent. S'embut a dins els budells del mateix porc.[1]
Amb els budells prims es fan les llonganisses, i els gruixats reben el nom anatòmic (culana, bufeta, bisbe, poltrú).
És típic de les Illes Balears i Pitiüses.[1] És tradicional la sobrassada de Mallorca, regulada com a Indicació Geogràfica Protegida. Dins la cuina mallorquina, se sol consumir fregida el mateix dia de les matances o poc després. La llonganissa se sol menjar torrada durant l'hivern, i les sobrassades s'utilitzen per escampar a damunt el pa o per menjar crua quan és curada. La sobrassada s'elabora i és típica també a Menorca, on acostuma a ser menys greixosa al portar més carn magra,[2] i a les Pitiüses.
Al País Valencià es coneixen dues varietats: la sobrassada mallorquina -la feta a Mallorca- i la marina o marineta, típica de la comarca de La Marina, més suau, una mica més greixosa i amb un lleuger toc d'all en la seva elaboració. És probable que la tradició valenciana de fer sobrassades a la comarca de La Marina Alta provingui del fet que, arran de l'expulsió dels moriscs, algunes valls van ser repoblades amb mallorquins.
Tot i així, l'origen de la sobrassada sembla trobar-se a Sicília, on es practicava una tècnica anomenada "sopressa", que significa "picat", aplicat a la carn per embotir. De Sicília passà a València mitjançant el comerç marítim, i de València a Mallorca,[2] on ja al segle xvi gaudia de tradició la seva elaboració. El mot sobrassada, així, podria provenir de la tècnica del picat o "sopressa", o més bé del resultat de la seva aplicació amb el mot itàlic "sopressata",[2] i d'aquí soprassata i després sobrassada.[3]
En un lloc fresc i sec poden durar un parell d'anys, però el més habitual és consumir la llonganissa durant el primer hivern, les sobrassades a la primavera/estiu, i les més grosses (bisbe) se solen consumir quan es fa la matança (es fan a l'hivern) de l'any següent.
També s'empra per a cuinar i en rebosteria.
- ↑ 1,0 1,1 «Sobrassada». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Al·lès, Bep. «La sobrassada de Menorca». Ara Balears, 30-01-2016. [Consulta: 30 octubre 2021].
- ↑ Fàbrega, Jaume «La sobrassada». El Temps, 27-08-2021 [Consulta: 27 agost 2021].