La societat del risc o societat de risc és una teoria sociològica que analitza els riscos que pren la societat industrial en un context de modernització. El terme fou creat pel sociòleg alemany Ulrich Beck i també anomena al seu llibre, La societat del risc: cap a una nova modernitat, que va escriure durant la dècada de 1980.
La societat del risc es crea a partir d'una transformació estructural en la qual els conflictes socials ja no es relacionen amb la distribució de la riquesa, sinó amb la distribució dels riscos, confrontant la modernitat amb les mateixes accions. És la transformació de la societat industrial a la modernització, aclareix Ulrich Beck: en la continuïtat dels processos de modernització més tard o més prompte comencen a superposar-se les situacions i conflictes socials d'una societat "repartidora de riquesa" amb les d'una societat "repartidora de riscos".[1]
Per societat del risc s'entén una fase de desenvolupament de la societat moderna en la qual:
"... els riscos socials, polítics, econòmics i individuals tendeixen cada vegada més a escapar a les institucions de control i protecció de la societat industrial".[2]
L'autor que es va encarregar de reformular aquesta teoria va ser Anthony Giddens, per tal que la població prengui consciència mediambiental. Segons el sociòleg britànic Anthony Giddens, una societat de risc és "una societat cada vegada més preocupada pel futur (i també per la seguretat), cosa que genera la noció de risc".[3] Aquest enfocament de la societat del risc tracta principalment de la producció i transformació dels riscos i dels intents de la societat de transformar el futur, el que fa que aquest futur sigui més arriscat.[4]