Back Sərbəst kükürd Azerbaijani Síra (minerál) Czech Soufre (minéral) French Souf (alèn) HT Terméskén Hungarian Zolfo nativo Italian 自然硫黄 Japanese Siarka rodzima Polish Самородная сера Russian Síra (nerast) Slovak
 Sofre natiu | |
|---|---|
 Sofre (groc) amb aragonita i celestina | |
| Fórmula química | S₈ |
| Classificació | |
| Categoria | elements natius |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 1.CC.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 1.CC.05  |
| Dana | 1.3.5.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 10,468Å; b = 12,870Å; c = 24,49Å; |
| Grup puntual | mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal |
| Grup espacial | grup espacial 70 |
| Color | groc, groc sofre, groc verdós o marronós, taronja, blanc |
| Macles | rares en {101}{011}{110}. |
| Exfoliació | imperfecta - imperfecta en {001}, {110} i {111}.* |
| Fractura | irregular, desigual, concoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 1,5 a 2,5 |
| Lluïssor | resinosa, greixosa |
| Color de la ratlla | incolor |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Densitat | 2,07 g/cm³ (mesurada); 2,076 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,958 nβ = 2,038 nγ = 2,245 |
| Birefringència | δ = 0,287 |
| Pleocroisme | visible |
| Angle 2V | mesurat: 68°, calculat: 70° |
| Dispersió òptica | relativament dèbil r<v |
| Impureses comunes | Se, Te |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | S |
| Referències | [1] |
El sofre és un mineral de la classe dels elements natius, que pertany al grup del sofre. El nom prové de l'anglès, introduït cap al 1390; també es coneixia com a brimstone. Theophrastus (300 aC) va escriure μαλώδης referint-se al sofre. Caley i Richards (1956) van fer una anàlisi i traducció de Περι Λιθον (Peri Lithon) i van suggerir que μηλώδης podia significar groc codony. És un polimorf de la rosickýita i del sofre-β.[1]