Adaptació escènica de Solitud, representada al Teatre Nacional de Catalunya l'any 2020 | |
Tipus | obra literària |
---|---|
Fitxa | |
Autor | Caterina Albert i Paradís |
Llengua | català |
Publicació | 1905 |
Dades i xifres | |
Gènere | novel·la |
Moviment | modernisme català |
Premis | |
Premis | Premi Fastenrath (1909) |
Solitud és una novel·la escrita per Caterina Albert i Paradís sota el pseudònim de «Víctor Català» i publicada en fulletons inclosos en la revista Joventut entre el març del 1904 i el maig del 1905. És la novel·la més coneguda de l'autora i s'emmarca dins del Modernisme, moviment literari i artístic de gran transcedència a Catalunya. L'any 1908 fou publicada com a novel·la sencera.
Les tensions entre l'individu i l'entorn constitueixen el fonament simbòlic d'aquesta obra, construïda a partir d'una selecció de la realitat molt ben estructurada i treballada. L'autora, amb gran destresa i poder descriptiu, situa el lector en un escenari inquietant, la muntanya, que comparteix el protagonisme amb el personatge de Mila.
Albert i Paradís va saber crear una narració plenament simbòlica i un bon exemple el constitueix la imatge deforme del sant que hi ha a la capella, i de la qual la Mila fa una valoració ambiental.[1] Posteriorment, aquest simbolisme ha estat aprofitat per a diverses adaptacions cinematogràfiques i teatrals, que són molt representatives de la realitat social, l'aïllament i la misogínia estructural de les primeries del segle xx.[2]
<ref>
no vàlida;
no s'ha proporcionat text per les refs nomenades :1