El sou era una unitat de compte del sistema monetari carolingi i dels seus derivats que corresponia a la vintena part de la lliura i que es dividia en 12 diners[1] i 24 òbols o malles. D'aquí es van derivar els posteriors sous catalans, francesos i d'altres com el soldo italià o els xílings anglès o austríac, hereus directes del sou carolingi. El nom prové del solidus llatí, una moneda romana d'or, l'abreviació del qual era s. En determinats contextos, la paraula sou pot ser sinònima de dotzena, per exemple en la talla de la moneda menuda, una expressió del tipus "a tall...fins en 24 sous per march del dit billó" significa 24 x 12 = 288 unitats per marc encunyat i no s'ha de confondre amb cap unitat de valor.[2]