Back Судан Abkhazian Sudan ACE Судан ADY Soedan Afrikaans Sudan ALS ሱዳን Amharic Sudan AMI Sudán AN Sudan ANG Sudan ANN

Sudan

Per a altres significats, vegeu «Sudan (desambiguació)».
Plantilla:Infotaula geografia políticaSudan
جمهورية السودان (ar) Modifica el valor a Wikidata
Bandera
Bandera
Escut d'armes
Escut d'armes
Imatge
Tipusrepública, estat sobirà, país i estat romanent Modifica el valor a Wikidata
HimneNahnu Jund Allah Jund Al-watan (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Lema«النصر لنا»
La victòria és nostra Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 15° N, 32° E / 15°N,32°E / 15; 32
Capital i Ciutat més granKhartum Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Estat de Gedarif
Estat de Kassala
Gezira
Gharb Darfur
Janob Darfur
Khartum
Kordofan del Nord
Kordofan del Sud
Nahr an-Nil
Nil Blanc (oc) Tradueix
Nil Blau
Sennar
Shamal Darfur
estat de la Mar Roja
estat del Nord Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població40.533.330 (2017) Modifica el valor a Wikidata (21,49 hab./km²)
Gentilicisudanès, sudanesa Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialàrab
anglès Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície1.886.068 km² Modifica el valor a Wikidata
Aigua5%
Punt més altDeriba (3.042 m) Modifica el valor a Wikidata
Punt més baixmar Roja (0 m) Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Sudan del Sud
Bir Tawil
Líbia
Eritrea
Egipte
República Centreafricana
Etiòpia
Orient Mitjà
Txad
Kenya (–2011)
República Democràtica del Congo (–2011)
Uganda (–2011) Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Anterior
Creació1r gener 1956 Modifica el valor a Wikidata
Organització política
Forma de governrepública federal Modifica el valor a Wikidata
Òrgan legislatiuParlament del Sudan , Modifica el valor a Wikidata
• Cap d'estatAbdel Fattah Abdelrahman Burhan (2019–) Modifica el valor a Wikidata
• Primer ministre Modifica el valor a WikidataAbdalla Hamdok (2019–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
PIB nominal34.229.513.775 $ (2021) Modifica el valor a Wikidata
Monedalliura sudanesa Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
Domini de primer nivell.sd Modifica el valor a Wikidata
Prefix telefònic+249 Modifica el valor a Wikidata
Telèfon d'emergències999 Modifica el valor a Wikidata
Codi paísSD Modifica el valor a Wikidata
Lloc websudan.gov.sd… Modifica el valor a Wikidata


El Sudan (àrab: السودان, as-Sūdān), oficialment República del Sudan[1][2] (àrab: جمهورية السودان, Jumhūriyyat as-Sūdān) és un estat sobirà de la part nord-oriental de l'Àfrica. Limita amb Egipte al nord, amb la mar Roja al nord-est, amb Eritrea i Etiòpia a l'est, amb Sudan del Sud al sud, amb la República Centreafricana al sud-oest, amb el Txad a l'oest i amb Líbia al nord-oest. La seva capital és Khartum.[3] El riu més llarg del món, el Nil, divideix el país en una part occidental i una d'oriental.[4]
Quant als gentilicis, els habitants d'aquest país s'anomenen: sudanès, sudanesa, sudanesos, sudaneses.[5]

Sudan és la llar d'una de les civilitzacions principals contínues més antigues del món, amb assentaments històrics i urbans que es remunten a l'any 3000 aC.[6][7][8] Els sudanesos tenen una llarga història que s'estén des de l'antiguitat, que s'entrellaça amb la història d'Egipte, amb el qual estigué unit políticament en diversos períodes. Després d'independitzar-se del Regne Unit el 1956, Sudan sofrí una guerra civil que es perllongà durant 17 anys i que fou seguida per conflictes ètnics, religiosos i econòmics entre els sudanesos del nord (amb arrels àrabs i nubianes) i els nilòtics cristians i animistes del sud del Sudan.[9][10] Això conduí a una segona guerra civil el 1983, i a causa dels continus conflictes polítics i militars, Sudan fou sotmès per un cop d'estat sense morts dut a terme pel coronel Omar al-Bashir el 1989, que posteriorment es proclamà President del Sudan.[11] La segona guerra civil va acabar el 2005 amb un Acord General de Pau, que va suposar la redacció d'una nova constitució[12] i li va donar autonomia a la que en aquell moment era la regió més al sud del país. En un referèndum dut a terme el gener de 2011,[13] el sud del Sudan va autodeterminar-se[14] i passar a constituir-se en la República de Sudan del Sud.[15] Fins al 2019 el Sudan es va considerar una República Federal democràtica representativa presidencialista, malgrat el conegut internacionalment control del Partit del Congrés Nacional sobre tots els estaments del país. Però l'11 d'abril de 2019, l'exèrcit sudanès va enderrocar el fins llavors president, suspenent la Constitució i prometent eleccions en un termini de dos anys.[16] El 25 d'octubre de 2021 el president del Consell Sobirà de Transició de Sudan, Abdelfatá al Burhan, va anunciar la dissolució d'aquest organisme, ratificant el cop d'estat perpetrat durant la matinada d'aquest dia, i la detenció del primer ministre Abdalá Hamdok.[17]

Des del 1989, Sudan experimentà un gran creixement econòmic, implementant reformes macroeconòmiques i acabant finalment la guerra civil amb l'adopció de l'Acord de Naivasha i de la nova constitució l'any 2005, que donà als grups rebels del sud una autonomia limitada que finalment conduí a un referèndum per la independència el 2011.[18] Sent ric en recursos naturals entre els quals destaca el petroli, l'economia del Sudan és actualment una de les economies amb el creixement més ràpid del món.[19] La República Popular de la Xina i Rússia són els socis comercials més grans del Sudan.[20]

  1. ↑ «Sudan». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Online Etymology Dictionary
  3. ↑ «Sudan». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. ↑ Collins, Robert O. A History of Modern Sudan. Cambridge University Press, 2008. 3.
  5. ↑ «Sudan». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. ↑ HistoryWorld - The History of Sudan
  7. ↑ «Ancient Sudan - Nubia: Prehistory of the Sudan». Arxivat de l'original el 2010-04-30. [Consulta: 5 desembre 2009].
  8. ↑ «Ancient Sudan - Nubia: Pre-Kerma». Arxivat de l'original el 2010-06-18. [Consulta: 5 desembre 2009].
  9. ↑ Seteney Shami, Linda Herrera, Between field and text, "Ethical Dilemmas of Research Among Sudanese in Egypt: Producing Knowledge about the Public and the Private" d'Anita Hausermann Fabos, (American Univ in Cairo Press: 1999), p.100
  10. ↑ United Nations Environment Programme, Sudan, (UNEP/Earthprint: 2007), p.35
  11. ↑ «FACTBOX - Sudan's President Omar Hassan al-Bashir». Reuters, 14-07-2008 [Consulta: 16 juliol 2008].
  12. ↑ «THE INTERIM NATIONAL CONSTITUTION OF THE REPUBLIC OF THE SUDAN, 2005» (en anglès), 19-07-2011. Arxivat de l'original el 2011-07-19. [Consulta: 25 octubre 2021].
  13. ↑ RIESTRA, LAURA. «El sur de Sudán se prepara para cambiar petróleo | RTVE» (en castellà), 08-01-2011. [Consulta: 25 octubre 2021].
  14. ↑ Mundo, Sputnik. «Sudán del Sur elige la independencia según los resultados del referéndum» (en castellà), 20110207T1906+0000. [Consulta: 25 octubre 2021].
  15. ↑ Yuba, EFE /. «Nace oficialmente la República de Sudán del Sur» (en castellà), 09-07-2011. [Consulta: 25 octubre 2021].
  16. ↑ Clarín.com. «Golpe de estado en Sudán: el Ejército arrestó al Presidente» (en castellà), 11-04-2019. [Consulta: 25 octubre 2021].
  17. ↑ Press, Europa. «El líder del Consejo Soberano disuelve el Gobierno de transición y decreta el estado de emergencia en Sudán», 25-10-2021. [Consulta: 25 octubre 2021].
  18. ↑ «Sudanese flesh out final deal». BBC News, 07-10-2004 [Consulta: 15 juliol 2008].
  19. ↑ «War in Sudan? Not Where the Oil Wealth Flows». The New York Times, 24-10-2006.
  20. ↑ War in Sudan? Not Where the Oil Wealth Flows - NYTimes.com
From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by razib.in