Suec

Suec

svenska
Tipus	llengua i llengua viva
Ús
Parlants	10 milions
Parlants nadius	9.244.250  (2012 )
Rànquing	89 Finlàndia Suècia (de facto) Unió Europea Consell Nòrdic
Autòcton de	Europa
Estat	Suècia i Finlàndia
Classificació lingüística
llengua humana llengües indoeuropees llengües germàniques llengües escandinaves llengües escandinaves orientals
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet llatí i alfabet suec
Institució de normalització	Språkrådet (a Suècia) Svenska Språkbyran (a Finlàndia)
Estudiat per	estudis escandinaus
Història	història del suec
Codis
ISO 639-1	sv
ISO 639-2	swe
ISO 639-3	swe
SIL	swe
Glottolog	swed1254
Ethnologue	swe
ASCL	1504
IETF	sv

El suec ( svenska (?·pàg.)) és una llengua escandinava parlada per més de nou milions de persones, principalment a Suècia i parts de Finlàndia, sobretot a la costa i a les illes Åland. És en gran part mútuament intel·ligible amb el noruec, i també però no tant amb el danès. Com les altres llengües escandinaves, el suec descendeix del nòrdic antic, el llenguatge comú dels germànics que vivien a Escandinàvia durant l'era vikinga.

El suec estàndard és la llengua nacional que evolucionà dels dialectes del suec central al segle xix i que ja estava ben establerta al començament del segle xx. Malgrat que encara hi ha varietats regionals diferents que venen dels dialectes rurals antics, la llengua parlada i escrita és uniforme i estandarditzada. Alguns dialectes són molt diferents del suec estàndard en gramàtica i vocabulari i no són sempre mútuament intel·ligibles amb el suec estàndard. Aquests dialectes es limiten a àrees rurals i són parlats principalment per un nombre reduït de gent amb poca mobilitat social. Tot i que no estan amenaçats d'extinció imminent, aquests dialectes han anat declinant durant el darrer segle, malgrat el fet que estan ben documentats i el seu ús és encoratjat per les autoritats locals.

L'ordre estàndard de les frases és Subjecte Verb Objecte, encara que això pot canviar sovint per a emfatitzar certes paraules o frases. La morfologia del suec és similar a la de l'anglès, és a dir, té relativament poques flexions; dos gèneres, cap cas (si bé segons algunes anàlisis més antigues hi ha dos casos, el nominatiu i el genitiu), i una distinció entre singular i plural. Els adjectius es comparen com en anglès, i també es flexionen segons el gènere, el nombre i l'efecte de definitud. L'efecte de definitud dels substantius es marca principalment per mitjà de sufixos (terminacions), complementats amb articles definits i indefinits. La prosòdia presenta tant accent com tons. La llengua té una varietat vocàlica relativament gran. El suec també és notable per la consonant fricativa postalveolovelar sorda, un fonema consonàntic altament variable.