Supertramp

Supertramp

Actuació en l'Olympia Halle, Munic, part de la gira "Breakfast In Europe" 1980.
Dades
Tipus	grup de música
Història
Creació	1969, Londres
Activitat
Activitat	1969  –  2003
Segell discogràfic	A&M Records Chrysalis
Gènere	Rock progressiu i rock
Format per	Roger Hodgson (1969–1983) Keith Baker (1969–1970) Richard Palmer-James (1969–1971) Rick Davies (1969–) Frank Farrell (1971–1972) John Helliwell (1973–) Dougie Thomson (1973–1988) Bob Siebenberg (1973–) Cliff Hugo (1996–) Carl Verheyen (1996–) Mark Hart (1996–) Gabe Dixon (2010–)
Lloc web	supertramp.com

Supertramp és una banda britànica de rock formada el 1969 sota el nom de Daddy. A principis de l'any 1970 van canviar aquest nom pel de Supertramp. Encara que la seva música es va categoritzar inicialment com a rock progressiu, més tard van incorporar una combinació de rock tradicional i art rock en la seva música. El treball de la banda està marcat per la composició dels seus fundadors, Rick Davies i Roger Hodgson, per la inconfusible veu d'aquest últim i també per l'ús prominent del piano elèctric Wurlitzer i del saxofon. Malgrat l'èxit comercial, els seus membres mai van arribar a ser estrelles del rock. Es deia, en el cim de la seva popularitat, que Supertramp era el grup musical amb més vendes del món els membres del qual podien passejar pel carrer sense ésser reconeguts.

Mentre que els primers treballs de la banda eren principalment rock progressiu, varen gaudir de més èxit comercial quan a mitjans dels 70 van incorporar en els seus treballs elements més convencionals i propers a la ràdio fórmula arribant a vendre més de 60 milions de discos.^[1][2] Van aconseguir el seu cim comercial el 1979 amb Breakfast in America, del qual s'han venut més de 20 milions de còpies.^[3]

Tot i que els seus àlbums eren més exitosos que no els seus senzills, Supertramp va gaudir de diversos grans èxits al llarg dels '70 i dels '80 com, per exemple, Dreamer, Bloody Well Right, Give a Little Bit, The Logical Song, Breakfast in America, Goodbye Stranger, Take the Long Way Home, It's Raining Again i Cannonball. La banda va aconseguir una popularitat important als Estats Units, Canadà, la major part d'Europa, Sud-àfrica, Austràlia i Brasil. Des de la marxa de Hodgson el 1983, Rick Davies, l'altre membre fundador, ha liderat el grup.