T-26

T-26
Model 1933

Un tanc T-26 model 1933 amb camuflatge blanc llis durant la Batalla de Moscou, l'hivern de 1941-1942.
Característiques generals
Tipus	Tanc lleuger
País d'origen	Unió Soviètica
Any	1931[1]
Fabricant	Fàbrica de tractors de Stalingrad Fàbrica nº174, K.E. Voroixílov, de Leningrad
Dimensions
Pes	9,4 t
Amplada	2,44 m
Longitud	4,62 m
Altura total	2,19 m
Altura del terra	0,38 m[2]
Tripulació	3. Artiller, comandant/carregador, conductor.
Especificacions
Motor	Tipus Armstrong Siddeley
Tipus de motor	Motor de gasolina de 4 cilindres refrigerat per aire
Cilindrada	6.600 cc
Potència màxima	90 CV a 2.100 rpm[2]
Transmissió	Embragatge de disc únic sec, eix de transmissió, caixa de canvis amb 5 velocitats, direcció i rodes motrius
Rodatge	8 rodes de rodament, 4 corrons de retorn, 1 roda motriu davantera i al darrere
Suspensió	Suspensió de ballesta amb meitats d'el·lipse
Prestacions
Vel. carretera	31 km/h
Vel. camp a través	16 km/h
Autonomia carretera	140 km[2]
Autonomia camp a través	240 km
Combustible	290 L[3]
Armament
Primari	Canó 20K Model 1932/34 de 45 mm
Secundari	Metralladora DT de 7,62 mm en muntura universal P-40
Blindatge i defenses
Blindatge en buc	Sostre: 6-10 mm Terra: 6 mm Laterals, frontal i darrere: 13-15 mm
Blindatge en torreta	13-15 mm[3]

El T-26 fou el principal tanc soviètic durant el període d'entreguerres i l'inici de la Segona Guerra Mundial. Classificat com a tanc lleuger es va produir entre els anys 1931 i 1941 i es basava en el Vickers 6-Ton, el model més influent de l'època. La combinació d'un bon armament, amb un canó dual de 45 mm, mobilitat i blindatge va afavorir que fos el disseny més fabricat de la dècada dels 30, superant el nombre total de tancs que produirien Alemanya i França juntes entre 1930 i 1940.^[4]

En el seu debut durant la Guerra Civil Espanyola demostraria ser àmpliament superior a les tanquetes alemanyes Panzer I i italianes L 3/35. També participaria amb una relativa eficàcia als enfrontaments primerencs contra l'Imperi del Japó, a la Batalla de Khalkhin Gol, i durant la Guerra d'Hivern.

El 22 de juny de 1941 el T-26 formava el gruix del parc de tancs de l'Exèrcit Roig però les tripulacions mal entrenades i la manca de manteniment i estandardització l'havia debilitat greument. Per aquest motiu, quan la Wehrmacht va iniciar l'Operació Barbarroja els més de 10.000 T-26 van perdre's a milers durant els primers mesos, gairebé a xifres iguals per foc enemic que per avaries mecàniques. A partir de 1941 tota la producció de T-26 cessaria i s'anirien substituint gradualment pels T-34, més fiables, ben armats i blindats.

Cap al final de la guerra els T-26 aïllats a l'orient tornarien a viure un curt moment de glòria durant l'Operació Tempesta d'Agost, l'any 1945, atacant un pobrament equipat exèrcit japonès.^[4]