Back Темпейска долина Bulgarian Koiláda Tempón CEB Tempe (Grækenland) Danish Tempe (Griechenland) German Κοιλάδα των Τεμπών Greek Vale of Tempe English Valle de Tempe Spanish Témpi Finnish Vallée de Tempé French טמפה (יוון) HE
|
Per a altres significats, vegeu «Tempe (desambiguació)». |
(el) Τέμπη  | ||||
| ||||
| Tipus | Congost | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Tempi (Grècia) | |||
| ||||
| Banyat per | Peneu | |||
La vall de Tempe (en grec: Τέμπη; AFI: en grec modern /ˈtémbi/, en grec antic /témpē/) és un congost al nord-est de Tessàlia, entre els monts Olimp i Ossa, pel qual passa el riu Peneu fins a desembocar al Golf Termaic. La vall té uns 10 km de llargada i és molt estreta, de vegades no fa ni 25 metres d'ampla i uns precipicis profunds, fins a 500 metres, per on discorre el riu. Conforma un pas natural per entrar a Tessàlia venint de Macedònia.
La bellesa de la vall de Tempe va ser cantada pels antics poetes, que la presentaven com un lloc abundós de boscos i on van passar antigues tradicions mítiques. Allà va néixer Aristeu, fill d'Apol·lo i de la nimfa Cirene. El pas de Tempe era relacionat amb el culte a Apol·lo: hom creia que aquest déu hi havia anat a purificar-se després d'haver mort la serp Pitó, i va tornar a Delfos portant a la mà una branca de llorer collida al congost. Cada nou anys, un grup de joves de Delfos enviat per la ciutat anava a Tempe a collir branques de llorer per portar a l'oracle. A la vall s'hi celebrava un festival on assistien tots els pobles veïns, i es feia una processó acompanyada d'un flautista, segons Claudi Elià i Plutarc.
La llegenda atribuïa la seva orografia a un terratrèmol que va separar les muntanyes i va donar sortida al mar al riu Peneu, segons Heròdot i Estrabó. Però els tessalis deien que era el déu Posidó qui havia separat les muntanyes, i Diodor de Sicília i Lucà deien que havia estat obra d'Hèracles.
Antigament era defensat per quatre fortaleses: Gonnos, Còndilon, Càrax i Tempe. Quan Xerxes I va envair Grècia l'any 480 aC, els grecs van defensar el pas de Tempe amb un miler d'homes, però el rei Alexandre I de Macedònia ho desaconsellà a causa de l'existència d'un altre pas a través del mont Olimp que entra a Tessàlia prop de Gonnos, i així es van retirar a les Termòpiles. Els romans van construir una carretera a tot el llarg de la vall; en certs punts només hi ha lloc per la carretera i el riu. Per unes inscripcions que s'han trobat, sembla que el responsable de la construcció va ser Cassi Longí, a qui Juli Cèsar va enviar com a llegat l'any 48 aC a fer diverses operacions a Tessàlia.
Altres valls van portar el nom de Tempe, com ara la vall del riu Heloros a Sicília i la vall del Velinus, prop de Reate.[1]