Temperatura de color

La temperatura de color d'una font de llum es defineix comparant el seu color dins l'espectre lluminós amb el de la llum que emetria un cos negre escalfat a una temperatura determinada. Per aquest motiu aquesta temperatura de color generalment s'expressa en kèlvins (símbol : K), tot i no reflectir expressament una mesura de temperatura.

L'espectre electromagnètic divideix per freqüències (o el que és inversament proporcional, en longituds d'ona) el conjunt de les ones electromagnètiques. És la llei de Wien la que relaciona els conceptes longitud d'ona i temperatura. Gràcies a aquesta llei podem saber que com més gran sigui la temperatura d'un cos negre, menor serà la longitud d'ona que emet.

Generalment no és perceptible a simple vista, sinó mitjançant la comparació directa entre dues llums com podria ser l'observació d'un full de paper blanc sota una llum de tungstè (làmpada incandescent) i una altra sota la d'un tub fluorescent (llum de dia) simultàniament.

La temperatura de color no té relació directa amb la denominació de color càlid i fred encara que popularment relacionem aquests termes. A partir de 5000 K diem que es tracta de colors freds, mentre que amb temperatures més baixes (2700-3000 K) els anomenem colors càlids.^[1]