En matemàtiques, un tensor és un objecte algebraic que descriu una relació multilineal entre conjunts d'objectes algebraics relacionats amb un espai vectorial. Els tensors poden mapejar entre diferents objectes, com ara vectors, escalars i fins i tot altres tensors. Hi ha molts tipus de tensors, inclosos els escalars i els vectors (que són els tensors més simples), vectors duals, mapes multilineals entre espais vectorials i fins i tot algunes operacions com el producte de punts. Els tensors es defineixen com independents de qualsevol base, tot i que sovint se'ls fa referència pels seus components en una base relacionada amb un sistema de coordenades particular; Aquests components formen una matriu, que es pot considerar com una matriu d'alta dimensió.
Els tensors han guanyat importància en física ja que proporcionen un marc matemàtic concís per formular i solucionar problemes matemàtics en àrees com la mecànica (tensió, elasticitat, en mecànica dels fluids, moment d'inèrcia…) l'electrodinàmica clàssica (tensor electromagnètic, tensor de tensions de Maxwell, permitivitat, susceptibilitat magnètica…) o la relativitat general (tensor d'energia-moment, tensor de curvatura…) entre d'altres camps. En les seves aplicacions, és habitual estudiar situacions en què hi ha un tensor diferent en cada punt d'un objecte; per exemple la tensió en un objecte pot variar d'un lloc a un altre. Això dona lloc al concepte de camp tensorial. En algunes àrees, els camps tensorials són tan ubics que s'anomenen simplement "tensors".
Tullio Levi-Civita i Gregorio Ricci-Curbastro van popularitzar els tensors l'any 1900, seguint l'obra prèvia de Bernhard Riemann i d'Elwin Bruno Christoffel i altres, com a part del càlcul diferencial absolut. El concepte va permetre una formulació alternativa de la geometria diferencial instrínsica d'una varietat en la forma de tensor de curvatura de Riemann.[1]