(es) Teotihuacan | ||||
Tipus | Jaciment arqueològic i indret històric | |||
---|---|---|---|---|
Part de | Mesoamèrica | |||
Localització | ||||
Entitat territorial administrativa | Estat de Mèxic | |||
Localització | Teotihuacan de Arista | |||
| ||||
Format per | ||||
Dades i xifres | ||||
Superfície | Patrimoni de la Humanitat: 250 ha zona tampó: 3.118,15 ha | |||
Bé cultural sota protecció especial | ||||
Data | 30 març 2015 | |||
Patrimoni de la Humanitat | ||||
Tipus | Patrimoni cultural → Amèrica Llatina-Carib | |||
Data | 1987 (11a Sessió), Criteris PH: (i), (ii), (iii), (iv) i (vi) | |||
Identificador | 414 | |||
Història | ||||
Període | Amèrica precolombina i Mesoamèrica | |||
Cronologia | ||||
650 | Col·lapse societal | |||
750 | abandó | |||
Estat de conservació | en perill | |||
Lloc web | inah.gob.mx… | |||
Teotihuacan (en nàhuatl: Teōtihuācan, "lloc on els homes es converteixen en déus"[1] o ‘ciutat dels déus’)[2],o també Teo uacan (en nàhuatl: "Ciutat del sol")[3] és el nom que es dona a la que va ser una de les majors ciutats prehispàniques de Mesoamèrica. El topònim es de origen nàhuatl i va ser emprat pels mexiques per identificar aquesta ciutat construïda per una civilització anterior a ells i que ja es trobava en ruïnes quan els mexiques la van veure per primera vegada. Les restes de la ciutat es troben a nord-est de la vall de Mèxic, en els municipis de Teotihuacan i Sant Martín de las Pirámides (Estat de Mèxic), aproximadament a 78 quilòmetres del centre de la Ciutat de Mèxic. La zona de monuments arqueològics forma part de la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 1987.[4] És el jaciment arqueològic més visitat de Mèxic i el 2017 va rebre 4.185.017 de visitants.[5]
Els orígens de Teotihuacan són encara objecte d'investigació entre els especialistes. Al voltant de l'inici de l'era cristiana, Teotihuacan era un llogaret que cobrava importància com a centre de culte a la conca de l'Anàhuac. Les primeres construccions d'envergadura procedeixen d'aquesta època, com mostren les excavacions a la Piràmide de la Lluna. L'apogeu de la ciutat va tenir lloc durant el Període Clàssic (ss. III-VII dC.). En aquesta etapa, la ciutat va ser un important node comercial i polític que va arribar a tenir una superfície de gairebé 21 km², amb una població d'entre 100.000 i 200.000 habitants.[6][7] La influència de Teotihuacan es va deixar sentir per tot Mesoamèrica, com mostren els descobriments en ciutats com Tikal i Monte Albán, entre d'altres llocs que van tenir una important relació amb els teotihuacans. El declivi de la ciutat va ocórrer durant el segle vii, en un context marcat per inestabilitat política, rebel·lions internes i canvis climatològics que van causar un col·lapse a la zona nord de Mesoamèrica. La major part de la població de la ciutat es va dispersar per diverses localitats de la conca de Mèxic.
Es desconeix quina era la identitat ètnica dels primers habitants de Teotihuacan. Entre els candidats hi ha els totonaca, els nahues i els pobles de llengua otomang, particularment els otomís. Les hipòtesis més recents apunten que Teotihuacan va ser una urbs cosmopolita amb la participació de grups de diversos orígens ètnics, com mostren els descobriments al barri zapoteca de la ciutat i la presència d'objectes provinents d'altres regions de Mesoamèrica, sobretot de la regió del Golf i de l'àrea maia.
Teotihuacan ha estat motiu d'interès per a les societats posteriors al declivi de la cultura teotihuacana a Mesoamèrica. Les seves ruïnes han estat explorades des de l'època prehispànica, entre d'altres, pels tolteques i els mexiques. El descobriment d'objectes teotihuacans en els jaciments arqueològics de Tula i el Temple Major de Mèxic-Tenochtitlan així ho confirma. En la mitologia nahua postclàssica, la ciutat apareix com l'escenari de mites fonamentals com la llegenda dels Sols dels mexiques.