Terbi

Terbi
65Tb
gadolini ← terbi → disprosi - ↑ Tb ↓ Bk Taula periòdica
Aspecte
Blanc platejat Línies espectrals del terbi
Propietats generals
Nom, símbol, nombre	Terbi, Tb, 65
Categoria d'elements	Lantànids
Grup, període, bloc	n/d, 6, f
Pes atòmic estàndard	158,92535
Configuració electrònica	[Xe] 4f9 6s2 2, 8, 18, 27, 8, 2
Propietats físiques
Fase	Sòlid
Densitat (prop de la t. a.)	8,23 g·cm−3
Densitat del líquid en el p. f.	7,65 g·cm−3
Punt de fusió	1.629 K, 1.356 °C
Punt d'ebullició	3.503 K, 3.230 °C
Entalpia de fusió	10,15 kJ·mol−1
Entalpia de vaporització	293 kJ·mol−1
Capacitat calorífica molar	28,91 J·mol−1·K−1
Pressió de vapor
P (Pa) 1 10 100 1 k 10 k 100 k a T (K) 1.789 1.979 (2.201) (2.505) (2.913) (3.491)
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació	4, 3, 2, 1 (òxid bàsic feble)
Electronegativitat	? 1,2 (escala de Pauling)
Energies d'ionització	1a: 565,8 kJ·mol−1
	2a: 1.110 kJ·mol−1
	3a: 2.114 kJ·mol−1
Radi atòmic	177 pm
Radi covalent	194±5 pm
Miscel·lània
Estructura cristal·lina	Hexagonal
Ordenació magnètica	Paramagnètic a 300 K
Resistivitat elèctrica	(t, a,) (α. poli) 1,150 µΩ·m
Conductivitat tèrmica	11,1 W·m−1·K−1
Dilatació tèrmica	(t, a,) (α. poli) 10,3 µm/(m·K)
Velocitat del so (barra prima)	(20 °C) 2.620 m·s−1
Mòdul d'elasticitat	(forma α) 55,7 GPa
Mòdul de cisallament	(forma α) 22,1 GPa
Mòdul de compressibilitat	(forma α) 38,7 GPa
Coeficient de Poisson	(forma α) 0,261
Duresa de Vickers	863 MPa
Duresa de Brinell	677 MPa
Nombre CAS	7440-27-9
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops del terbi
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD 157Tb sin 71 a ε 0,060 157Gd 158Tb sin 180 a ε 1,220 158Gd β− 0,937 158Dy 159Tb 100% 159Tb és estable amb 94 neutrons

El terbi és l'element químic de símbol Tb i nombre atòmic 65. Pertany al 6è període de la taula periòdica; a la sèrie dels lantanoides; i, amb aquests, al conjunt de les terres rares. És un metall de color blanc platejat que és mal·leable, dúctil i prou suau per tallar-se amb un ganivet. És força electropositiu i reacciona amb l'aigua amb despreniment d'hidrogen. El terbi no es troba mai a la natura com a element lliure, però es troba en molts minerals, inclosos cerites, gadolinita, monazites, xenotimes i euxenites.

El químic suec Carl Gustaf Mosander descobrí el terbi el 1843. El detectà com una impuresa a l'òxid d'itri, ${\displaystyle {\ce {Y2O3}}}$. Itri i terbi reben el nom del poble d'Ytterby, a Suècia. El terbi no fou aïllat en forma pura fins a l'arribada de tècniques de bescanvi iònic.

La Unió Europea el considera un element estratègic des del 2014. La major part de l'abast mundial de terbi s'utilitza com a fosforòfor de color verd-groc llimona. L'òxid de terbi es troba en làmpades fluorescents i en els tubs de rajos catòdics (CRTs) de les pantalles dels antics televisors en color i monitors d'ordinadors. Els composts de terbi(3+) es combinen amb d'altres fosforòfors: composts d'europi(2+) que donen color blau i d'europi(3+) que el donen vermell, per proporcionar una il·luminació tricromàtica. Com a component del terfenol-D (un aliatge que s'expandeix i es contrau quan s'exposa a camps magnètics més que qualsevol altre aliatge), el terbi s'utilitza en actuadors, en sistemes de sonar i en sensors. S'utilitza per a dopar al fluorur de calci, el tungstat de calci i el molibdat d'estronci, emprats en dispositius d'estat sòlid i com a estabilitzador de cristall de piles de combustible que funcionen a temperatures elevades.