Tetrarca

Antiga Roma: Regne romà  · República Romana  · Imperi  · Principat  · Dominat  · Imperi d'Occident Imperi d'Orient

Organització social:

Dret romà Assemblees romanes Senat romà Tribus romanes Gens Cursus honorum Ciutadania romana Patricis Equites Plebeus Esclavitud

Magistratures ordinàries

Cònsol Pretor Tribú de la plebs Censor Pontifex Maximus Qüestor Prefecte de la ciutat Edil Prefecte Procònsol Propretor Interrex

Magistratures extraordinàries

Dictador Mestre de la cavalleria Tribú consular Legat Triumvir Decemvir Vigintisexvir Interrex

Càrrecs i honors

Emperador romà Rei de Roma August Cèsar Imperator Princeps senatus Tetrarquia Tetrarca Magister officiorum Mestre dels soldats Governador Dux Lictor Vicarius Tribú militar

Tetrarca (en llatí Tetrarcha, plural Tetrarches, en grec antic τετράρχης) era una paraula que originalment designava a un governant d'una quarta part d'un país, per exemple a Tessàlia dividida en quatre tetrarquies, restaurades per Filip II de Macedònia, segons Valeri Harpocratió i Estrabó.

Cadascuna de les tres tribus gàlates que es van establir a Frígia, formant el país de Galàcia, estava dividida en quatre tetrarquies, divisió que va romandre fins al final de la república romana quan els dotze tetrarques van ser eliminats i substituït per un únic governant, Deiotarus I, que va conservar el títol de tetrarca, segons Appià. Algunes tribus de Síria eren regides per tetrarques i alguns prínceps herodians van governar zones de Palestina amb aquest títol. Aquestos tetrarques abans dependents van ser reconeguts com a sobirans clients romans, però amb la plena propietat de la terra, segons Plini el Vell i Flavi Josep.

Sota l'Imperi Romà el títol de tetrarca es va donar a alguns prínceps tributaris que no tenien prou importància per ser designats reis; el títol era equivalent a filarca i etnarca, com diuen Vel·lei Patercle, Sal·lusti i Tàcit.^[1]