Back دیکسی چیکس AZB The Chicks Czech The Chicks Danish The Chicks German The Chicks English The Chicks Esperanto The Chicks Spanish The Chicks Basque د چیکس Persian The Chicks Finnish
  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | grup de música grup vocal |
| Història | |
| Creació | 1989, Dallas |
| Activitat | |
| Activitat | 1989 – |
| Segell discogràfic | Sony Music Columbia Records Monument |
| Gènere | Country |
| Format per | |
| Altres | |
Premis | |
| Lloc web | thechicks.com |
              | |
The Chicks (anteriorment anomenades Dixie Chicks) són un grup femení de música Country, format a Dallas, Texas (Estats Units) el 1989. Format actualment per Martie Maguire, Emily Robison i Natalie Maines, que el 1998 va substituir Laura Lynch. Les seves cançons més famoses són Ready to Run, Goodbye Earl (Adéu, Earl), Cowboy Take Me Away, Landslide i Wide Open Spaces.
El grup estava compost originalment per quatre dones que feien bluegrass i música country pel circuit de festivals de bluegrass i petites fires durant sis anys, on no van aconseguir un gran èxit. Després que va marxar una de les components i del canvi de la cantant a més d'un lleuger canvi en el seu repertori, les Dixie Chicks van aconseguir un èxit massiu en la música country i la pop, començant el 1998 amb cançons d'èxit com "Wide Open Spaces", "Cowboy Take Me Away", i "Long Time Gone". Les components del grup també es van fer conegudes arran del seu esperit independent i els comentaris controvertits sobre assumptes com la guerra i la política.
Durant un concert a Londres deu dies abans de la invasió d'Iraq de 2003, la cantant Natalie Maines va dir, "no volem aquesta guerra, aquesta violència, i estem avergonyides que el president dels Estats Units sigui de Texas" (l'estat d'on són les Dixie Chicks).[1] La declaració va ofendre gent que la va trobar ruda i antipatriòtica, i la consegüent controvèrsia li va costar al grup la meitat de l'assistència als seus concerts als Estats Units i va portar acusacions d'antiamericanisme de les tres dones, així com correu d'odi i amenaces de mort, i també la destrucció de discos seus com a protesta.[2]
Fins al 2009, han guanyat tretze Grammys, amb cinc d'ells guanyats el 2007 incloent-hi el cobejat Grammy a l'àlbum de l'any per Taking The Long Way.
- ↑ [Film:Shut up and Sing]
- ↑ «Dixie Chicks ‘Shut Up and Sing’ in Toronto». MSNBC. [Consulta: 8 octubre 2006].