Aquest article o secció s'està traduint a partir de: «Thrash metal» (anglès), amb llicència CC-BY-SA Hi pot haver llacunes de contingut, errors sintàctics o escrits sense traduir. |
Orígens estilístics | NWOBHM, speed metal, hardcore punk |
---|---|
Orígens culturals | Final dels anys 70 i principi dels anys 80 al Regne Unit, Estats Units i Alemanya |
Instruments típics | Guitarra rítmica - guitarra solista - baix - bateria - veu |
Formes derivades | Death metal, black metal, groove metal, industrial metal |
Origen | Estats Units d'Amèrica, Canadà, Regne Unit i Alemanya |
Creació | 1980 |
Part de | metal extrem |
Gèneres de fusió | |
Crossover thrash, metalcore, nu metal |
El thrash metal és un subgènere del heavy metal que se singularitza generalment per un caràcter agressiu i tempos ràpids. Les cançons del thrash metal solen utilitzar ritmes percussius ràpids, riffs de guitarra amb registres baixos, amb interpolacions de guitarra solista molt tècnica.[1] Pel que fa a les lletres, les cançons thrash metal tracten sovint qüestions socials i fan retrets contra l'establishment, sovint usant un llenguatge directe i de denúncia, un enfocament que se superposa parcialment amb el gènere hardcore.
En aquests estil, algunes característiques comunes són els riffs de guitarra ràpids amb estils de punteig agressius, solos de guitarra ràpida, i un ampli ús dels doble bombo en la bateria, en contraposició a l'ús convencional d'un sol, típic de la majoria de la música rock.
El thrash metal es crea al final dels anys 1970 i inici dels 1980, quan un nombre de bandes predominantment nord-americanes van començar a fusionar elements de la New Wave of British Heavy Metal[2] amb l'estil i l'agressivitat del hardcore punk. El thrash metal és més agressiu comparat amb el seu parent, el speed metal, i es creu que va sorgir almenys en part com una reacció als sons i temes més convencionals i àmpliament acceptables del glam metal, un subgènere menys agressiu, infós per la música pop, del heavy metal, que va sorgir de forma simultània.[3] Es coneix com a Big Four (els Quatre Grans), les quatre bandes àmpliament considerades com les bandes més importants i influents del gènere (Metallica, Slayer, Megadeth i Anthrax)[4] a causa de la seva condició de pioneres del gènere en la dècada de 1980.