Tipus | malaltia bacteriana primària i malaltia |
---|---|
Especialitat | infectologia |
Patogènesi | |
Causat per | rickettsiàcies |
Classificació | |
CIM-11 | 1C30 |
CIM-10 | A75 |
CIM-9 | 080-083 |
CIAP | A78 |
Recursos externs | |
DiseasesDB | 29240 |
MedlinePlus | 001363 |
eMedicine | med/2332 |
Patient UK | typhus-pro |
Orphanet | 102023 |
UMLS CUI | C0041472, C0041473, C0041471, C0343758 i C1054205 |
DOID | DOID:11256 |
El tifus és un grup de malalties infeccioses causades per diverses rickèttsies.[1] El nom prové del grec tifos (τῦφος), 'emboirat', que descriu l'estat mental dels afectats per tifus. Els símptomes comuns de les diferents varietats de tifus són la febre alta, el malestar general, la cefalàlgia i erupcions musculars o papulomaculars.[2]
L'agent que provoca el tifus, les rickèttsies, són uns paràsits obligats que no sobreviuen durant gaire temps fora de les cèl·lules vives. Cal no confondre el tifus amb la febre tifoide, causada pel bacteri Salmonella typhi i altres espècies del gènere Salmonella, ja que les dues malalties no estan relacionades. A diferència de la febre tifoide la ruta predominant d'infecció del tifus és fruit de la transmissió vectorial del bacteri per artròpodes, en especial per les picades i les deposicions dels polls del cos (Pediculus humanus humanus) en el cas del tifus epidèmic i per les picades de la puça Xenopsylla cheopis pel que fa al tifus murí,[3] encara que pot adquirir-se a través de la ingesta d'aigua o aliments contaminats. El període d'incubació és, de mitjana, d'una a dues setmanes a partir de l'adquisició del patogen.
La patogènesi és deguda tant a la proliferació dels bacteris a dins de l'hoste com per la segregació de toxines a l'interior del budell. Les toxines tifoides provoquen una alteració de la permeabilitat de l'epiteli de l'intestí provocant fortes diarrees i vòmits que condueixen a una deshidratació aguda del malalt que poden conduir a la mort si no és adequadament tractat.