Tiristor

Un tiristor és un dispositiu electrònic d'estat sòlid, un rectificador que s'utilitza per a controlar el flux de corrent. Es tracta d'un dispositiu fonamental per al control dels circuits de potència, independentment de si són de corrent continu com de corrent altern, per això són molt utilitzats en l'electrònica industrial.^[1] És un dispositiu anàleg al tiratró, un tipus de vàlvula electrònica també utilitzat per controlar el corrent,^[2] i de vegades se'l coneix com a tiratró sòlid^[1] Els materials dels quals es compon són de tipus semiconductor, és a dir, depenent de la temperatura a què es trobin poden funcionar com a aïllants o com a conductors.^[3] Són dispositius unidireccionals (SCR) o bidireccionals (Triac o DIAC). S'empra generalment per al control de potència elèctrica.

Per als SCR, el dispositiu consta d'un ànode i un càtode, on les unions són de tipus P-N-P-N entre aquests. Per tant, es pot modelar com a 2 transistors típics P-N-P i N-P-N, per això es diu també que el tiristor funciona amb tensió realimentada. Es creen així 3 unions (denominades J1, J2, J3 respectivament), el terminal de porta està a la unió J2 (unió NP).

Algunes fonts defineixen com a sinònims el tiristor i el rectificador controlat de silici (SCR);^[4] Encara que en realitat la forma correcta és classificar el SCR com un tipus de tiristor, alhora que els dispositius DIAC i TRIAC.

Aquest element va ser desenvolupat per enginyers de General Electric en els anys 1960. Encara que un origen més remot d'aquest dispositiu el trobem en el SCR creat per William Shockley (premi Nobel de física el 1956) el 1950, el qual va ser defensat i desenvolupat en els laboratoris Bell en 1956. Gordon Hall va liderar el desenvolupament a Morgan Stanley per a la seva posterior comercialització per part de Frank W. "Bill" Gutzwiller, de General Electric.