Tobermorita | |
---|---|
Fórmula química | Ca₄Si₆O17(H₂O)₂·(Ca·3H₂O) |
Epònim | Tobermory (en) |
Localitat tipus | Tobermory, Illa de Mull, Strathclyde, Escòcia |
Classificació | |
Categoria | silicats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 9.DG.10 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 9.DG.10 |
Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/D.10 |
Dana | 72.3.2.1 |
Heys | 14.5.23 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
Estructura cristal·lina | a = 11,17Å; b = 7,38Å; c = 22,94Å; β = 90° |
Color | blanc, rosa clar |
Duresa | 2,5 Mohs |
Lluïssor | sedòs |
Color de la ratlla | blanc |
Diafanitat | translúcida |
Propietats òptiques | biaxial (+) |
Índex de refracció | nα = 1,570 nβ = 1,571 nγ = 1,575 |
Birefringència | δ = 0,005 |
Dispersió òptica | r > v |
Impureses comunes | Al, Fe, Mg, Na, K, H |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) i mineral heretat (G) |
Codi IMA | IMA2014 s.p. |
Any d'aprovació | 1880 |
Símbol | Tbm |
Referències | [1] |
La tobermorita és un mineral de la classe dels inosilicats que pertany i dona nom al grup de la tobermorita. Va ser descoberta l'any 1880 a Tobermory a l'illa de Mull, a Escòcia (Regne Unit), sent nomenada així per aquesta localitat.[2] Un sinònim és tobermorita-11 Å.