Tortugues

Per a altres significats, vegeu «Tortuga (desambiguació)».

Tortugues

Testudines
Placa d'Ernst Haeckel representant diverses espècies de tortugues (començant a dalt a l'esquerra i seguint el sentit de les agulles del rellotge: tortuga llaüt, tortuga carei, matamata, tortuga gegant de les Galápagos, tortuga mossegadora, Psammobates geometricus i Hydromedusa tectifera)
Dades
Font de	carei i oli de tortuga
Període
Triàsic inferior - recent[1]
Taxonomia
Super-regne	Holozoa
Regne	Animalia
Subregne	Bilateria
Fílum	Chordata
Classe	Reptilia
Ordre	Testudines Batsch, 1788
Nomenclatura
Sinònims	Chelonia Chelonii
Subordres
Cryptodira Paracryptodira † Pleurodira

Les tortugues (Testudines), conegudes igualment com a testudins o quelonis, són un ordre de rèptils que tenen el tronc tancat en una closca formada a partir de costelles soldades a altres estructures. Les tortugues modernes es divideixen entre criptodirs i pleurodirs, segons el pla en el qual flexionen el coll.^[2]

Tenen el tronc ample i curt. Es coneixen 353 espècies de tortugues.^[3]

Igual que tots els rèptils actuals, les tortugues són animals ectoterms, el que significa que la seva activitat metabòlica depèn de la temperatura externa o ambiental. La reproducció és ovípara i la incubació va a càrrec de la radiació solar. És proverbial l'extrema longevitat de les tortugues; diverses espècies poden viure 100 anys o més.

N'hi ha d'hàbitats terrestres i n'hi ha d'aquàtiques, marines o d'aigua dolça. Les d'hàbitat terrestre presenten dits lliures, mentre que les aquàtiques tenen les extremitats transformades en aletes o bé els dits units per una membrana. Les tortugues són especialment herbívores.