Back Traktaten i Corbeil (1258) Danish Vertrag von Corbeil German Treaty of Corbeil (1258) English Tratado de Corbeil Spanish Traité de Corbeil (1258) French Perjanjian Corbeil (1258) ID Trattato di Corbeil (1258) Italian コルベイユ条約 (1258年) Japanese Verdrag van Corbeil (1258) Dutch Tractat de Corbeil (1258) Occitan
| Tipus | tractat de pau  | ||
|---|---|---|---|
| Epònim | Corbeil-Essonnes | ||
| Data | 4 desembre 1259 | ||
| Estat | Corona d'Aragó i Regne de França | ||
El Tractat de Corbeil fou un acord signat l'11 de maig del 1258 a Corbeil entre els procuradors del rei de França, Lluís IX, i els procuradors del rei d'Aragó, Jaume el Conqueridor, en el marc de les converses internacionals que posteriorment donaren lloc al Tractat de París. Aquests tractats posaren fi al conflicte que durant més de cent anys havia enfrontat la dinastia dels Plantagenet anglesos amb la dinastia dels Capets francesos. Amb aquests dos tractats –tractat de Corbeil i tractat de París– la monarquia francesa culminà la política expansionista iniciada per Felip II l'August per recuperar el domini efectiu del regne de França expulsant-ne les potències invasores –la Corona d'Aragó i el regne d'Anglaterra– que, després dels tractats, tan sols mantingueren el vescomtat de Carlat i les baronies de Montpeller i Omeladès d'una banda, i una fracció del ducat d'Aquitània de l'altra.
Amb el Tractat de Corbeil, concretament, es posà fi definitivament a la política de penetració i domini d'Occitània duta a terme pels comtes de Barcelona i, després, reis d'Aragó en renunciar Jaume I a tots els seus drets sobre els territoris occitans, el domini efectiu dels quals ja havia perdut el seu pare, el rei Pere el Catòlic, després de la Croada Albigesa (1208-1229) i la batalla de Muret (1213). La situació geopolítica estava agreujada per la mort de tots els seus aliats al territori (mort del comte de Provença Ramon Berenguer V el 1245 i mort del comte de Tolosa Ramon VII el 1249).[1] En contrapartida, els procuradors de Jaume I aconseguiren que el rei de França renunciés a tots els drets que aquest afirmava tenir com a successor de Carlemany sobre els comtats catalans –comtat de Barcelona, d'Urgell, de Besalú, de Rosselló, d'Empúries, de Cerdanya, de Conflent, de Girona i d'Osona– i fossin cedits al rei d'Aragó i comte de Barcelona, fet que culminava la independència de iure –legal– dels comtats catalans respecte de França, car la independència de facto –real– l'havien exercit des de l'any 988, quan el comte Borrell II de Barcelona no renovà el pacte de vassallatge al rei de França Hug Capet un cop extinta la dinastia carolíngia.[2][3]
- ↑ Cingolani, Stefano Maria. Jaume I: Història i mite d'un rei. Rústica. Barcelona: Edicions 62, 1/04/12, p. 376. ISBN 978-8429760064.
- ↑ Coll i Alentorn, Miquel. Història. Vol. 3. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1992, p.298. ISBN 84-7826-361-6.
- ↑ «Tractat de Corbeil». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.