Back صفة قياسية Arabic Distinktivní rys Czech Distinktives Merkmal German Distinctive feature English Distinga trajto Esperanto Rasgo fonético distintivo Spanish مشخصه تمایزدهنده Persian תכונית מבחינה HE Tratto distintivo Italian 弁別的素性 Japanese
Un tret distintiu és la característica que permet diferenciar un fonema d'un altre, és a dir, els trets que formen cada so i que són pertinents per formar un parell mínim, ja que hi ha diferències entre sons que no alteren el sentit de les paraules, són solament variacions personals o contextuals i per tant no es consideren trets distintius. La presència d'un determinat tret es marca amb un signe + i la seva absència amb -, de manera que cada fonema es pot definir per oposició segons una graella de trets distintius, esquematitzats entre claudàtors.[1]
Aquestes característiques s'usen en fonologia, mentre que en fonètica els sons es descriuen amb el quadre de l'AFI, indicant el punt, el mode d'articulació i la sonoritat en el cas de les consonants, i la posició de la llengua i l'obertura dels llavis en el cas de les vocals.
- ↑ Jakobson, Roman; Fant, Gunnar; Halle, Morris (1952). Preliminaries to Speech Analysis: the Distinctive Features and their Correlates. Cambridge, Ma.: MIT Press.