Tuli

Per a altres significats, vegeu «Tulikhu».

Tuli
69Tm
erbi ← tuli → iterbi - ↑ Tm ↓ Md Taula periòdica
Aspecte
Gris platejat Tuli dendrític sublimat i un cub d'1 cm³ Línies espectrals del tuli
Propietats generals
Nom, símbol, nombre	Tuli, Tm, 69
Categoria d'elements	Lantànids
Grup, període, bloc	n/d, 6, f
Pes atòmic estàndard	168,93421
Configuració electrònica	[Xe] 4f13 6s2 2, 8, 18, 31, 8, 2
Propietats físiques
Fase	Sòlid
Densitat (prop de la t. a.)	9,32 g·cm−3
Densitat del líquid en el p. f.	8,56 g·cm−3
Punt de fusió	1.818 K, 1.545 °C
Punt d'ebullició	2.223 K, 1.950 °C
Entalpia de fusió	16,84 kJ·mol−1
Entalpia de vaporització	247 kJ·mol−1
Capacitat calorífica molar	27,03 J·mol−1·K−1
Pressió de vapor
P (Pa) 1 10 100 1 k 10 k 100 k a T (K) 1.117 1.235 1.381 1.570 (1.821) (2.217)
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació	2, 3, 4 (òxid bàsic)
Electronegativitat	1,25 (escala de Pauling)
Energies d'ionització	1a: 596,7 kJ·mol−1
	2a: 1.160 kJ·mol−1
	3a: 2.285 kJ·mol−1
Radi atòmic	176 pm
Radi covalent	190±10 pm
Miscel·lània
Estructura cristal·lina	Hexagonal
Ordenació magnètica	Paramagnètic at 300 K
Resistivitat elèctrica	(t, a,) (poli) 676 nΩ·m
Conductivitat tèrmica	16,9 W·m−1·K−1
Dilatació tèrmica	(t, a,) (poli) 13,3 µm/(m·K)
Mòdul d'elasticitat	74,0 GPa
Mòdul de cisallament	30,5 GPa
Mòdul de compressibilitat	44,5 GPa
Coeficient de Poisson	0,213
Duresa de Vickers	520 MPa
Duresa de Brinell	471 MPa
Nombre CAS	7440-30-4
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops del tuli
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD 167Tm sin 9,25 d ε 0,748 167Er 168Tm sin 93,1 d ε 1,679 168Er 169Tm 100% 169Tm és estable amb 100 neutrons 170Tm sin 128,6 d β− 0,968 170Yb 171Tm sin 1,92 a β− 0,096 171Yb

El tuli és un element químic de la taula periòdica el símbol del qual és Tm i el seu nombre atòmic és 69. Pertany al 6è període de la taula periòdica, a la sèrie dels lantanoides i, amb ells, al conjunt de les terres rares. Fou descobert el 1879 pel químic i geòleg suec Per Theodor Cleve. El nom prové de Thule, illa mítica del nord de l'oceà Atlàntic, descoberta pel navegador grec Píteas, que hi arribà després d'un viatge de sis dies encetat a les illes Òrcades i que era la terra més al nord coneguda en l'edat mitjana.