Back Turbowaaiermotor Afrikaans محرك عنفي مروحي Arabic Turbofan AST Турбовентиляторияб двигатель AV Turbofan Azerbaijani توربوفن AZB টার্বোফ্যান Bengali/Bangla تۆربۆفان CKB Dvouproudový motor Czech Mantelstromtriebwerk German
Els motors d'aviació tipus turboventilador (del terme en anglès turbofan)[1][2] són una generació de motors de reacció que va reemplaçar als turborreactor o turbojet.[3] Caracteritzats per disposar un ventilador o fan en la part frontal del motor, l'aire entrant es divideix en dos camins: flux d'aire primari i flux secundari o flux derivat (bypass). El flux primari penetra al nucli del motor (compressors i turbines) i el flux secundari es deriva a un conducte anular exterior i concèntric amb el nucli.[4][5]
Els turboventiladors tenen diversos avantatges respecte als turborreactors: consumeixen menys combustible,[6] el que els fa més econòmics, produeixen menor contaminació i redueixen el soroll ambiental.
L' índex de derivació, també anomenat relació de derivació, és el quocient de la massa del flux secundari entre la del primari. S'obté dividint les seccions transversals d'entrada als seus conductes respectius.
En avions civils sol interessar mantenir índexs de derivació alts, ja que disminueixen el soroll, la contaminació, el consum específic de combustible i augmenten el rendiment. No obstant això, augmentar el flux secundari redueix l'empenta específica a velocitats properes o superiors a les del so, per la qual cosa per a aeronaus militars supersòniques s'utilitzen motors turboventilador de baix índex de derivació. El turboventilador més potent del món és el General Electric GE90-115B, amb 512 kN.
- ↑ Wragg, David W. A Dictionary of Aviation. first. Osprey, 1973, p. 267. ISBN 9780850451634.
- ↑ Jorge García de la Costa Terminologia aeronàutica
- ↑ Marshall Brain. «How Gas Turbine Engines Work». howstuffworks.com. [Consulta: 24 novembre 2010].
- ↑ «Turbofan Engine». NASA, 05-05-2015. [Consulta: 25 octubre 2015]. «Most modern airliners use turbofan engines because of their high thrust and good fuel efficiency.»
- ↑ Michael Hacker; David Burghardt; Linnea Fletcher Engineering and Technology. Cengage Learning, 18 març 2009, p. 319. ISBN 978-1-285-95643-5 [Consulta: 25 octubre 2015].
- ↑ El combustible que consumen es aero-keroseno o JPA1.