Back Аҭырқәа бызшәа Abkhazian Bahsa Turuki ACE Тыркубзэ ADY Turks Afrikaans Türkische Sprache ALS ቱሪክሽ Amharic Idioma turco AN तुर्की भाषा ANP اللغة التركية Arabic ܠܫܢܐ ܛܘܪܩܝܐ ARC
Türkçe  | |
|---|---|
 | |
| Tipus | llengua natural, llengua viva i camp d'estudi |
| Ús | |
| Parlants nadius | 82.231.620 (2021 ) |
| Autòcton de | turcs, Província de Burgàs, Província de Kardzhali, província de Smolian, província de Khàskovo, Xipre, Unitat perifèrica de Xanthi, Unitat perifèrica de Ròdope i Turquia |
| Estat | Bulgària, Xipre, Grècia, Turquia i República Turca de Xipre del Nord |
 | |
| Classificació lingüística | |
| llengües turqueses llengües turqueses comunes llengües oguz llengües oguz occidentals | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet turc, alfabet àrab, alfabet llatí i escriptura àrab |
| Institució de normalització | Institut de la Llengua Turca |
| Estudiat per | turcologia |
| Nivell de vulnerabilitat | 1 segur |
| Codis | |
| ISO 639-1 | tr |
| ISO 639-2 | tur |
| ISO 639-3 | tur |
| Glottolog | nucl1301 |
| Ethnologue | tur |
| ASCL | 4301 |
| IETF | tr |
El turc (Türkçe AFI ![[ˈt̪yɾktʃe]](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8a/Loudspeaker.svg/12px-Loudspeaker.svg.png){kind=small}
[ˈt̪yɾktʃe] (?·pàg.)) és un idioma que és parlat com a primera llengua per més de 63 milions de persones arreu del món,[1] i és la llengua turquesa més parlada. Els seus parlants es troben principalment a Turquia i Xipre, amb grups més petits a l'Iraq, Grècia, Bulgària, Macedònia del Nord, Kosovo, Albània i altres parts de l'Europa oriental. El turc també és parlat per uns quants milions d'immigrants a l'Europa occidental, particularment a Alemanya.
Les arrels de la llengua es remunten a l'Àsia central, i els primers enregistraments escrits daten de fa gairebé 1.200 anys. A l'oest, la influència del turc otomà (el precursor immediat del turc actual) s'estengué a mesura que s'estenia l'Imperi Otomà. El 1928, en una de les reformes d'Atatürk als primers anys de la República de Turquia, l'alfabet otomà fou substituït per una variant fonètica de l'alfabet llatí. Al mateix temps, l'aleshores recentment fundada Associació de la Llengua Turca començà un esforç per reformar l'idioma, eliminant-ne els manlleus perses i àrabs en favor de variants nadiues i encunyaments a partir d'arrels turques.
Les característiques distintives del turc són l'harmonia vocàlica i una extensa aglutinació. L'ordre bàsic de les paraules en turc és subjecte objecte verb. El turc presenta distinció T-V; es poden utilitzar formes de la segona persona del plural per a referir-se a individus com a forma de respecte. El turc manca de classes nominals i de gèneres gramaticals.
- ↑ Katzner, Kenneth [1977]. The Languages of the World. 3a edició. Routledge, 2002, pg 153. ISBN 0-415-25004-8 [Consulta: 11 setembre 2008]. «...language of Turkey, spoken by about 60 million...also some 750,000 speakers in Bulgaria, 150,000 in Cyprus, and 100,000 in Greece…in Germany, numbering over 2 million people...»[Enllaç no actiu]