čeština | |
---|---|
Tipus | llengua natural i llengua viva |
Ús | |
Parlants | 12 milions |
Parlants nadius | 10.700.000 (2019 ) |
Rànquing | 73 |
Oficial a | República Txeca i la Unió Europea. |
Autòcton de | Europa Central |
Estat | República Txeca i com a llengua minoritària als voltants (Eslovàquia, Alemanya) i Amèrica del Nord |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües indoeuropees llengües balto-eslaves llengües eslaves llengües eslaves occidentals llengües txecoslovaques | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet txec i alfabet llatí |
Institució de normalització | Institut de la Llengua Txeca |
Estudiat per | Czech studies (en) |
Codis | |
ISO 639-1 | cs |
ISO 639-2 | cze/ces |
ISO 639-3 | ces |
SIL | ces |
Glottolog | czec1258 |
Ethnologue | ces |
ASCL | 3601 |
IETF | cs |
El txec (čeština IPA: [ˈʧɛʃcɪna] en txec), també conegut com a bohemi,[1] és una llengua eslava occidental[2] amb uns dotze milions de parlants nadius. És la llengua oficial de la República Txeca, és a dir, de les regions de Bohèmia, Moràvia i d'una part de Silèsia; també ho és de la Unió Europea d'ençà la incorporació de la República Txeca a aquesta institució l'any 2004.[3] És parlat també per minories als països del voltant i per immigrants arreu del món. La llengua txeca, és reconeguda com a llengua minoritària a la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries per Àustria, Bòsnia i Hercegovina, Croàcia, Eslovàquia, Polònia i Romania.[4]