Un cœur en hiver | |
---|---|
Fitxa | |
Direcció | Claude Sautet |
Protagonistes | |
Producció | Philippe Carcassonne i Jean-Louis Livi |
Dissenyador de producció | Christian Marti |
Guió | Claude Sautet i Jacques Fieschi |
Música | cap valor |
Dissenyador de so | Pierre Lenoir |
Fotografia | Yves Angelo |
Muntatge | Jacqueline Thiédot |
Vestuari | Corinne Jorry |
Distribuïdor | Entertainment One Films |
Dades i xifres | |
País d'origen | França |
Estrena | 2 setembre 1992 |
Durada | 100 min |
Idioma original | francès |
Versió en català | Sí |
Color | en color |
Descripció | |
Gènere | drama, cinema romàntic i buddy film |
Tema | triangle amorós, músic i amistat |
Premis i nominacions | |
Nominacions | |
Premis | |
Un cor a l'hivern (títol original: Un cœur en hiver) és la penúltima pel·lícula del director francès Claude Sautet, estrenada l'any 1992. Ha estat doblada al català.[1] Inspirada en la vida del compositor Maurice Ravel i en la novel·la de Mikhaïl Lérmontov, Un heroi del nostre temps, Un cor a l'hivern marca l'evolució d'un director al capvespre de la seva vida. Més que la critica social, és el misteri irreductible de la vida interior dels seus personatges el que interessa a Claude Sautet. Camille, Stéphane i Maxime figuren tres actituds davant de la música, i, in fine, de la vida: Maxime és venedor d'art, melòman madur però sense enginy; Camille és « abans que tot una violinista », una artista deguda al seu cant; Stéphane és tancat en un silenci distanciat, separat de la vida, fabrica violins que d'altres tocaran.