Usatges de Barcelona

Els Usatici Barchinone i els Usalia Cathalonie (Costums de Catalunya)
(ACA, ms. de Ripoll, núm. 38, fol. 1)
Usatici Barchinonae
Manuscrit del segle xiii-xiv que representa al comte Ramon Berenguer I de Barcelona
(Biblioteca del Monasterio de San Lorenzao del Escorial, Ms. Z-III-14 f.23v)
Ms. 1.378 de l'Arxiu Municipal de Lleida (1336). Usatges i Constitucions de Catalunya, Constitucions de Pau i Treva, Commemoracions de Pere Albert i un Tratado de Batalla
Foli dels Commentaria super Usaticis Barchinone
(Comentaris dels Usatges de Barcelona) Obra jurídica de Jaume Marquilles (1448-1450)
Compilació dels Usatges de Barcelona, i de les Constitucions, Capítols, Actes de cort i altres Lleis Catalunya de les Corts de Barcelona (1413) (edició impresa)

Els Usatges de Barcelona (llatí: Usatici Barchinonae) foren una recopilació dels usatges que formaven el dret consuetudinari barceloní; a mesura que es feren noves recopilacions s'hi recolliren també normes jurídiques de diferents procedències que acabaren formant la base del Dret consuetudinari català. Històricament, el dret comú a la Catalunya Vella es va bastir sobre la base dels Usatges de Barcelona que recollien part de la Lex Visigothorum (Liber Iudiciorum), i que tingueren una influència decisiva en el dret català. La compilació escrita més antiga dels Usatges de Barcelona data del 1173, durant el regnat d'Alfons el Cast. En el període comprès entre el 1170 i 1195 es recopilaren els Usatici Barchinonae, el Liber feudorum maior i les Gesta Comitum Barchinonensium, conjunt que ha estat denominat com els tres monuments de la identitat política catalana.[1]


From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Tubidy