 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| ||||
| Tipus | vall  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | la Marina Alta (País Valencià) | |||
| ||||
La vall de Pop, vall de la Marina Alta (País Valencià), tradicionalment i històricament ha estat formada per Benigembla, Murla, i Parcent. El nom d'aquesta vall li ve de la muntanya del Cavall Verd, muntanya que també es coneix com a muntanya de Pop. En el tossal de la muntanya del Cavall Verd, o de Pop, encara podem trobar restes de l'antic castell d'origen islàmic, denominat Castell de Pop.
El curs del riu Xaló-Gorgos uneix geogràficament aquesta vall, pintoresca, i amb els típics conreus mediterranis de secà i regadiu, oberta entre les serres del Penyal i el Carrascal. El riu Gorgos té una superfície de 283,2 km², i uns 50 km de recorregut. Naix a Castell de Castells, amb afluents de Fageca i Famorca, on recull les pluges de Serrella i Alfaro. Ha estat declarat a principis de l'any 2005 lloc d'interés comunitari (LIC), per part de la Unió Europea, a proposta de la Conselleria de Medi Ambient. Aquest riu passa per tots els pobles de la vall de Pop, i desemboca finalment a Xàbia.
La canya és una matèria primera molt abundant al llarg del recorregut del riu Xaló-Gorgos, el llaurador de la zona ha sabut buscar-li moltes utilitats. De les canyes se'n fan canyissos, cistelles, paneres, gàbies, tabaquets de cosir, etc. Els canyissos s'usaven antigament per a fer les encanyissades de les teulades o per a estendre-hi el raïm a fi que el sol l'assecara convertint-lo així en pansa.
Encara que l'origen de la vall és principalment àrab, cal dir que fou poblada majoritàriament per illencs, però també per principatins. La vall de Pop manté hui en dia encara costums i tradicions propis de les Illes Balears. Aquesta vall fou un dels últims reductes de resistència morisca, arran del decret d'expulsió dels moriscos de l'any 1609, defensada pel cabdill musulmà Al-Azraq (al qual pertanyia, també, el castell de Serrella).
Els orígens dels primers poblats de la vall es remunten a la prehistòria, l'evidència més important n'és el santuari rupestre del pla de Petracos, un jaciment neolític d'art rupestre que presenta quatre abrics amb figures macroesquemàtiques de 7.000 anys d'antiguitat i declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Altres representacions rupestres es troben a l'abric del Seguili i a la cova del Macano; restes prehistòriques a la cova dels Lladres i a la cova de les Meravelles i vestigis d'assentaments ibèrics a Aixa, i al Marge Llarg.
Però si per alguna cosa destaca la vall de Pop és per la seua herència cultural àrab. Tots els pobles que conformen la vall van ser en el seu origen alqueries musulmanes. Després de la conquesta de Jaume I, va començar un període de convivència forçada que culminaria en conversions i en l'expulsió final en el 1609. Una altra peculiaritat cultural és l'herència balear provinent dels colons balears després de l'expulsió, que ha deixat empremta en la llengua i especialment en la tradició d'elaboració d'embotits.
Al llarg de la vall, es pot gaudir d'un important patrimoni etnològic derivat de l'arquitectura agrícola i rural. Destaquen els terrenys dedicats al cultiu de la vinya amb les seues cases amb riurau que té el seu origen en el desenvolupament del comerç de la pansa en el segle XIX; i especialment tot el patrimoni relatiu a les construccions de pedra en sec, derivades del cultiu de l'ametler, la garrofera i l'olivera i conformades per extensos paisatges de muntanya abancalats; forns de calç, pous, molins d'aigua o séquies, ens permeten entendre com s'han aprofitat històricament els recursos naturals de la vall de Pop.