Vannevar Bush

Vannevar Bush

Biografia
Naixement	11 març 1890 Everett (Massachusetts)
Mort	28 juny 1974 (84 anys) Belmont (Massachusetts)
Causa de mort	Pneumònia
Sepultura	Massachusetts
President MIT Corporation (en) 1957 – 1959 Membre de la junta Institució Smithsonian 4 abril 1940 – 1r gener 1956
Dades personals
Formació	Institut de Tecnologia de Massachusetts Chelsea High School (en) Universitat Harvard Universitat Tufts Tufts University School of Engineering (en)
Director de tesi	Dugald C. Jackson
Activitat
Camp de treball	Prospectiva
Ocupació	informàtic, professor d'universitat, enginyer, polític, inventor, science administrator (en)
Ocupador	Institut de Tecnologia de Massachusetts
Membre de	MIT Corporation (en) (1932–1974) American Physical Society Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units Associació americana per l'avanç de la ciència Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Societat Filosòfica Americana Literary Society of Washington (en)
Professors	Arthur Edwin Kennelly
Participà en
1939	Projecte Manhattan
Obra
Obres destacables (1939) Memex
Estudiant doctoral	Claude Elwood Shannon, Frederick Terman, John B. Russell, Jr. (en) , Frederick Samuel Dellenbaugh, Jr. (en) , Samuel Hawks Caldwell, Harold Locke Hazen i Charles Lambert Manneback (en)
Localització dels arxius	Biblioteques de l'Institut de Tecnologia de Massachusetts Arxius de la Smithsonian Institution
Família
Pares	Reverend Richard Perry Bush (en)   i Emma Linnwood Bush (en)
Premis (2004)  National Inventors Hall of Fame (1966)  Premi Fundadors de l'Acadèmia Nacional d'Enginyeria (1963)  Medalla Nacional de Ciència Conferit per Lyndon B. Johnson (1954)  Premi William Procter (1953)  Premi John J. Carty a l'avenç de la ciència (1951)  Medalla John Fritz (1949)  Medalla IRI (1946)  premi Washington (1946)  Medalla Hoover (1945)  Medalla del Benestar Públic (1943)  Medalla Holey (1943)  Medalla Edison (1943)  Medalla John Scott (1935)  Conferenciant Josiah Willard Gibbs (1935)  Medalla Lamme de l'IEEE (1928)  Medalla Louise Levy  Cavaller comandant de l'Orde de l'Imperi Britànic  membre de l'American Physical Society  Legió d'Honor
Signatura

Vannevar Bush (/væˈniːvɑːr/ van-NEE-var (Everett, Massachusetts, 11 de març de 1890 – Belmont, Massachusetts, 28 de juny de 1974) va ser un enginyer i investigador estatunidenc, que durant la Segona Guerra Mundial va dirigir l'Oficina de Recerca i Desenvolupament Científics dels EUA (OSRD), la qual es va encarregar de la recerca i desenvolupament militars durant gairebé tot el període de la guerra, inclosa la creació i gestió inicial del Projecte Manhattan. És també conegut en el camp de l'enginyeria i la documentació, per la seva feina en el Computador analògic, per fundar Raytheon i pel Memex,^[1] un imaginatiu lector de microfilms amb una estructura anàloga a l'hipertext. El 1945, Bush va publicar l'article "As we may think" on va pronosticar que "apareixeran enciclopèdies de formes totalment noves, elaborades a partir d'un conjunt de fils relacionats entre si, a punt per ser inclosos al Memex i allà ampliats".^[2] El Memex va influir en diverses generacions d'informàtics, que varen inspirar-se de la seva visió del futur. Va ser el responsable principal del moviment que va portar a la creació de la National Science Foundation.

Per a la seva tesi de màster, Bush va inventar i va patentar un "profile tracer", un dispositiu de mapatge per ajudar els agrimensors. Aquesta va ser la primera d'una sèrie d'invencions. El 1919 va entrar al Departament d'Enginyeria Elèctrica de l'Massachusetts Institute of Technology (MIT), i el 1922 va fundar l'empresa coneguda actualment com a Raytheon. A partir de 1927, Bush va elaborar un analitzador diferencial, un ordinador analògic amb alguns components digitals que podia solucionar equacions diferencials amb 18 variables independents. Una derivació de la feina feta al MIT per Bush i altres va ser els inicis de la teoria de disseny de circuits digitals. El 1932, Bush va ser vicepresident del MIT i degà de l'Escola d'Enginyeria del MIT, i el 1938, president de la institució Carnegie de Washington.

El 1938 es va incorporar al National Advisory Committee for Aeronautics (NACA), i aviat en va esdevenir el president. Com a president del National Defense Research Committee (NDRC), i més tard director d'OSRD, Bush va coordinar les activitats d'uns 6.000 científics nord-americans capdavanters en l'aplicació de la ciència als temps de guerra. Bush va ser un ben conegut pensador polític i intel·lectual durant la Segona Guerra Mundial, arran de ser de fet el primer assessor científic del president del país. Com a responsable del NDRC i de l'OSRD, va iniciar el Projecte de Manhattan, i s'assegurà que rebés la màxima prioritat per part dels nivells més alts del Govern. Des de la revista Science, amb el seu informe per al president "The endless frontier" de 1945, Bush demanava una ampliació del suport del Govern per a la ciència, i va reclamar la creació de la National Science Foundation.