Back Venus de Milo Afrikaans Venus von Milo ALS فينوس دي ميلو Arabic Venus de Milo AST Miloslu Venera Azerbaijani Венера Мілоская Byelorussian Вэнэра Мілёская BE-X-OLD Венера Милоска Bulgarian Afrodite Melos Breton Miloska Venera BS
  | |
| Tipus | obra escultòrica i objecte arqueològic |
|---|---|
| Creador | (anònim); Alexandre d'Antioquia |
| Creació | 150 aC ↔ 125 aC |
| Data de descobriment o invenció | 8 abril 1820 |
| Lloc de descobriment | Melos |
| Període | període hel·lenístic |
| Gènere | nu i escultura mitològica |
| Moviment | escultura hel·lenística |
| Material | marbre de Paros |
| Mida | 202 ( ) cm |
| Propietat de | Estat francès |
| Col·lecció | Departament de les antiguitats gregues, etrusques i romanes de Louvre |
| Catalogació | |
| Número d'inventari | N 527 |
La Venus de Milo és una cèlebre escultura grega del final de l'època hel·lenística (cap al 130-100 aC) que podria representar la deessa de l'amor Afrodita (Venus, pels romans) i que deu el seu nom al fet que es va trobar a l'illa de Melos [1] (Milo), al mar Egeu. Actualment, està exposada al Museu del Louvre, a París.[2]
Va ser trobada a l'illa grega de Melos per un pagès, que la va vendre als francesos el 1819 o el 1820. Està constituïda de diversos blocs de marbre blanc units de manera invisible. La seva mida és superior a la natural. L'estil és característic del final de l'època hel·lenística.[3] El més interessant d'aquesta escultura és la seva estructura torçada en forma d'hèlix, tanmateix d'aparença molt natural. També en destaca la bellesa, tant la de la dona representada, corresponent a l'ideal de l'època, com la de l'escultura en si mateixa.
L'autor és desconegut, sembla que es podria tractar d'Alexandre d'Antioquia,[4] però alguns experts no hi estan d'acord perquè l'estàtua no respon al seu estil.[5] L'aspecte classicista de les formes de la Venus de Milo fa suposar que el seu autor es podia haver inspirat en l'Afrodita de Càpua, esculpida per Lísip al segle iv aC. D'altres acadèmics defensen que es tractaria de la deessa del mar Amfitrite, venerada a Melos.[6]
- ↑ Frers, Ernesto. El museo secreto: el mensaje oculto de las obras de arte, d'Ernesto Frers. ISBN 84-7927-838-2 (castellà)
- ↑ Janer, Antoni «Els museus de l'espoli». Sàpiens [Barcelona], núm. 90, abril 2010, p. 50-57. ISSN: 1695-2014.
- ↑ La Venus de Milo. Obra de Historia y Patrimonio Histórico, d'Antoni Climent Carbé; 2008. (castellà)
- ↑ «Base Deception» (en anglès). [Consulta: 28 agost 2019].
- ↑ Les Sculptures grecques 2, París, 1998. (francès)
- ↑ «Aphrodite Known Venus de Milo».