Back Conchugación incoativa en latín vulgar AN Vorgangsverb German Inchoative verb English Verbi incoativi Italian Inchoatief werkwoord Dutch Inkoativt verb Swedish
Els verbs incoatius són un nombrós grup de verbs del grup III que, en la conjugació dels seus presents d'indicatiu i de subjuntiu, adjunten a l'arrel un element de naturalesa discutida (encara que majoritàriament es considera un tipus de morfema), que s'anomena habitualment increment. Aquest increment té, la forma -eix- (pronunciat amb e oberta i fricativa palatal sorda) o -esc-/esqu- (en present, subjuntiu i imperatiu dels dialectes baleàrics) en català oriental, i -ix- en català occidental (pronunciat amb i pura i xeix fricativa palatal sorda) o -isc-/isqu- (en present, subjuntiu i imperatiu, normalment la essa d'aquest increment també és pronunciada com una xeix en aquests dialectes), i s'uneix directament a l'arrel. Després d'aquest increment, s'incorporen la resta de morfemes típics de la flexió verbal.
Aquest increment només apareix a les formes que s'esperarien rizotòniques (1a, 2a, 3a del singular i 3a del plural), però en ser tònic atreu l'accent. Això fa que els verbs incoatius presentin sempre les arrels àtones, fet que ha portat alguns autors a discutir sobre el fonema subjacent en aquestes vocals, en esdevenir impossible de fer tònic.
La conjugació dels verbs incoatius, per tant, resulta igual a la dels verbs del seu mateix grup que no són incoatius (els anomenats verbs purs), excepte als presents. Fixeu-vos en l'exemple següent (cal destacar que els dialectes occidentals també poden prendre la e en l'increment amb les terminacions amb a o e del subjuntiu quan es vol reflectir un llenguatge molt formal, això està indicat entre parèntesis a la taula):
| PRESENT D'INDICATIU | PRESENT DE SUBJUNTIU | IMPERATIU | |||
| VERB PUR | VERB INCOATIU | VERB PUR | VERB INCOATIU | VERB PUR | VERB INCOATIU |
| dormo, dorm | serveixo, servixo, servisc, servesc | dormi, dorma | serveixi, servisca, servesqui (o servesca) | - | - |
| dorms | serveixes, servixes | dormis, dormes | serveixis, servisques, servesquis (o servesques) | dorm | serveix, servix |
| dorm | serveix, servix | dormi, dorma | serveixi, servisca, servesqui (o servesca) | dormi, dorma | serveixi, servisca, servesqui (o servesca) |
| dormim | servim | dormim | servim | dormim | servim |
| dormiu | serviu | dormiu | serviu | dormiu | serviu |
| dormen | serveixen, servixen | dormin, dormen | serveixin, servisquen, servesquin (o servesquen) | dormin, dormen | serveixin, servisquen, servesquin (o servesquen) |
Ara bé, cal dir que els increments no són exclusius dels verbs incoatius del grup III, sinó que també es troben verbs amb increments als grups I i sobretot al grup II, encara que en aquests casos l'increment s'anomena increment velar i presenta una distribució lleugerament diferent.
Pel que fa a la distinció dins el grup III entre verbs purs i incoatius, és un tema complex i en procés actiu de canvi. Es pot considerar que la majoria de verbs del grup III segueixen el model incoatiu, i uns pocs, i en recessió, són de conjugació pura. Per defecte, el verb es considera incoatiu, i els verbs purs estan marcats específicament així al lexicó. A més, l'extensió de la conjugació incoativa és un procés actiu, i molts parlants vacil·len a l'hora de conjugar un verb entre un model i un altre, tot i que en casos de vacil·lació s'acaba per adoptar el model incoatiu. Per tant, els verbs purs del grup III són: bullir, sortir, dormir, escopir, tossir, sentir, consentir, pressentir, ressentir, lluir, collir, esmunyir, ajupir, morir, fugir i pocs més (cal consultar obres específiques). La resta són incoatius.