Back Alnus glutinosa AN نغت دبق Arabic النوس دبق ARZ Alnus glutinosa AST Adi qızılağac Azerbaijani عادی قیزیل آغاج AZB Ҡара ерек Bashkir Joudalksnis BAT-SMG Вольха чорная Byelorussian Черна елша Bulgarian
Alnus glutinosa  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Font de | European alder (en)  |
| Planta | |
| Tipus de fruit | nou |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 63517 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Fagales |
| Família | Betulaceae |
| Gènere | Alnus |
| Espècie | Alnus glutinosa L. |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Betula alnus var. glutinosa |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
El vern (Alnus glutinosa)[1][2] és un arbre caducifoli del gènere Alnus originari de quasi tota Europa, incloent-hi la Gran Bretanya i Fennoscàndia, i del sud-est d'Àsia. Els emigrants n'han dut poblacions a Amèrica.[1]
Altres noms populars pels quals se'l coneix són arbre negre,[3][4] lladern,[5] morera borda,[6] mosquiter, verd i verna. També s'ha recollit la variant lingüística vivo.[1][7]
En la toponímia dels Països Catalans apareixen en el nom de localitats com el barri de Barcelona de la Verneda. En el cas de Sant Just Desvern, malgrat el nom que té aquesta població actualment, d'acord amb el que diuen els documents medievals i allò que afirmen els lingüistes, aquest topònim no prové pas del nom d'aquest arbre.[8][9][10] El mateix s'esdevé en el cas del nom Lavern, possiblement preromà, com afirma Joan Coromines.[11]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Alnus glutinosa». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 27 març 2022].
- ↑ Pascual, Ramon. Guia dels arbres dels Països Catalans. 3a edició. Barcelona: Pòrtic Natura, 1994, p. 86-87. ISBN 84-7306-390-2.
- ↑ Pompeu Fabra. Diccionari general de la llengua catalana .... Llibreria Catalònia, 1932, p. 141–.
- ↑ Institut d'Estudis Catalans. L'Institut d'estucis catalans: els seus primers XXV anys. Palau de la Generalitat, 1935.
- ↑ Pedro Bassagaña y Bonhome. Flora médico-farmacéutica abreviada ó sea descripción de las plantas medicinales, indígena y exóticas mas usadas y algunas otras notables que no lo son con indicación de su duracion, del pais ... de la época en que florecen ... de sus usos farmacéuticos .... Imprenta de Narciso Ramirez, 1859, p. 462–.
- ↑ Rafel Balada i Llasat. Els arbres de la ribera: estudi-inventari del bosc de ribera actual a la riba dreta de l'Ebre, des de Xerta a la Mediterrània. Ajuntament d'Amposta, 1985. ISBN 978-84-505-1294-6.
- ↑ «Vern». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia.
- ↑ Daniel Cardona. Sant Just Desvern, un paisatge i una història. L'Abadia de Montserrat, 1987, p. 55–. ISBN 978-84-7202-898-2.
- ↑ Josep Moran; Mar Batlle; Joan Anton Rabella i Ribas Topònims catalans: etimologia i pronúncia. L'Abadia de Montserrat, 2002, p. 6–. ISBN 978-84-8415-431-0.
- ↑ Emili Casanova. Congrés Internacional de Toponímia i Onomàstica Catalanes: (València, 18-21 d’abril de 2001). Universitat de València, 2002, p. 965–. ISBN 978-84-370-5443-8.
- ↑ Joan Coromines; Josep Maria de Casacuberta Onomasticon Cataloniae: Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. L-N. V. Curial Edicions Catalanes, 1989. ISBN 978-84-7256-844-0.