| Tipus | vescomtat  |
|---|
El vescomtat de Mans, del Maine, de vegades també vescomtat del Baix Maine o vescomtat dels Manceaux, que fou més tard el vescomtat de Beaumont[1] o de Sainte-Suzanne, o de Fresnay o de Lude, fou una jurisdicció feudal hereditària del Maine; les seves possessions i el seu rol històric es va desenvolupar principal a l'alt Maine. Després d'exercir com a vescomtes, lloctinents del comtes, rics i grans propietaris van acabar per haver d'administrar les seves terres patrimonials com qualsevol altra senyor. Tot i així foren feudataris molt importants que posseïen abadies, esglésies i altres béns, i alguns foren de la seva pròpia fundació, van donar propietats als bisbes, monestirs i poder religiós per les que aquestos esdevenien vassalls; van participar en els esdeveniments del Maine i l'Anjou i fins i tot de França i Anglaterra, i van prendre part a laes Croades primer a Orient i després contra els càtars. Gran nombre de cartes testimonien la seva influència i les seves grans aliances; molts dels bisbes de Mans i Angers van sortir de la seva nissaga. Foren enemics dels normands i després fidels vassalls dels comtes d'Anjou quan aquestos van adquirir el Maine. Van construir diversos castells com Fresnay, Bourg-le-Roi, Beaumont, Sillé, Courtaliéru, Évron, Sainte-Suzanne i Thorigné-en-Charnie, construïts contra els normands; alguns castells o torres foren donades a vassalls que els tenien en feu del vescomte.
- ↑ de La Chesnay-Desbois, François Alexandre Aubert. Dictionnaire généalogique, héraldique, chronologique et historique, contenant l'origine & létat actuel des premiers maisons de France, des maisons souveraines & principales de l'Europe (en francès). Chez Duchesne, 1757, p. 203.