Vesuvianita

Vesuvianita
Fórmula química	Ca10(Mg, Fe)₂Al₄(SiO₄)₅(Si₂O₇)₂(OH,F)₄
Epònim	Vesuvi
Localitat tipus	Monte Somma, complex volcànic Somma-Vesuvi, Província de Nàpols, Campània, Itàlia
Classificació
Categoria	silicats > sorosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.BG.35
Nickel-Strunz 9a ed.	9.BG.35
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/B.17
Dana	58.2.4.1
Heys	16.23.3
Propietats
Sistema cristal·lí	tetragonal
Hàbit cristal·lí	piramidal curt a prismàtic llarg, massiu a columnar
Estructura cristal·lina	a = 15,52 Å, c = 11,82 Å; Z = 2
Grup puntual	tetragonal 4/m 2/m 2/m
Grup espacial	space group P4/nnc (en)
Color	groc, verd, maragda, porpra, marró; incolor a blanc, blau, violeta, verd blavós, rosa, vermell, negre, normalment zonat
Macles	sí, s'observen bé i amb freqüència
Exfoliació	pobre en {110} i {100} molt pobre en {001}
Fractura	subconcoidal - irregular
Tenacitat	fràgil
Duresa	6 a 7
Lluïssor	vítria a resinosa
Color de la ratlla	blanca
Diafanitat	subtransparent a translúcida
Gravetat específica	3,32 a 3,43
Propietats òptiques	uniaxial (-)
Índex de refracció	nω = 1,703 a 1,752 nε = 1,700 a 1,746
Birefringència	0,004-0,006
Pleocroisme	feble; se n'observa en varietats colores
Dispersió òptica	forta
Solubilitat	és insoluble en àcids
Impureses comunes	Fe, Be, B, F, Cu, Li, Na, K, Mn, Ti, Cr, Zn, H
Altres característiques	estries
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1962 s.p.
Any d'aprovació	1795
Símbol	Ves
Referències	[1][2]

La vesuvianita, també coneguda com a idiocrassa, és un mineral silicat que pot presentar coloracions verdes, marrons, grogues o blaves. La vesuvianita cristal·litza en el sistema tetragonal i se sol trobar en dipòsits de skarns formats a partir de calcàries afectades per metamorfisme de contacte.^[2] Va ser descoberta per primer cop inclosa en blocs de lava a prop del Vesuvi, volcà del qual prové el seu nom. Sovint, els cristalls més bonics s'utilitzen com a gemma. ACatalunya s'ha descrit a les mines Montsant (Maresme); a les pedreres de Gualba (Vallès Oriental) i a la mina de la roca del Turó i al Costabona (Ripollès).^[3]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la vesuvianita pertany a «09.BG: Sorosilicats amb grups barrejats de SiO₄ i Si₂O₇; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: al·lanita-(Ce), al·lanita-(La), al·lanita-(Y), clinozoisita, dissakisita-(Ce), dol·laseïta-(Ce), epidota, epidota-(Pb), khristovita-(Ce), mukhinita, piemontita, piemontita-(Sr), manganiandrosita-(La), tawmawita, manganipiemontita-(Sr), ferrial·lanita-(Ce), clinozoisita-(Sr), manganiandrosita-(Ce), dissakisita-(La), vanadoandrosita-(Ce), uedaïta-(Ce), epidota-(Sr), al·lanita-(Nd), ferrial·lanita-(La), åskagenita-(Nd), zoisita, macfal·lita, sursassita, julgoldita-(Fe2+), okhotskita, pumpel·lyita-(Fe2+), pumpel·lyita-(Fe3+), pumpel·lyita-(Mg), pumpel·lyita-(Mn2+), shuiskita, julgoldita-(Fe3+), pumpel·lyita-(Al), poppiïta, julgoldita-(Mg), ganomalita, rustumita, wiluïta, manganovesuvianita, fluorvesuvianita, vyuntspakhkita-(Y), del·laïta, gatelita-(Ce) i västmanlandita-(Ce).